La Marató serà el divendres, 24 de març, si el temps ens ho permet.
No us oblideu de seguir atents del grup de WhatsApp per si hi ha canvi de plans
Recordem:
Cal venir abrigat i ben calçat. Portar alguna beguda calenta en un termos i alguna cosa per sopar (o per convidar). Recordeu també que, tal com havíem dit, aquest any ho farem al pàrquing del Mas Roig II.
És força important portar la sessió planificada. Al final d’aquest bloc trobareu un llistat d’objectes per ordre d’observació. Si ho imprimiu i porteu per escriure podreu marcar els observats i posar-ne algun comentari. També és important un frontal amb llum vermella per tal de no enlluernar-nos i perdre l’adaptació a la foscor.
En principi, completar aquesta marató requereix veure en una sola sessió d’observació, del vespre fins a la matinada, tots els 110 objectes del catàleg de l’astrònom francès del segle XVIII Charles Messier. Però és més que possible que algú vulgui marxar abans pel fred, la humitat o el cansament. En aquest cas cal ser respectuosos quan agafeu el cotxe i mirar de no enlluernar els qui estan observant.
Climatologia de Llagostera
Posted in: Portada on 13 de març de 2023Posem a disposició del públic general un recull de dades meteorològiques de Llagostera únic i molt especial.
És una iniciativa de Rafael Balaguer que, al 1999, va començar a recollir de forma manual dades meteorològiques a la Urbanització Mont-rei.
Per tal de poder analitzar les dades i obtenir de forma indirecta informació sobre altres paràmetres, en Rafael va elaborar un full de càlcul molt complet que permet conèixer variables que, d’entrada, no totes les estacions automàtiques proporcionen, com per exemple l’evapotranspiració i el risc d’incendi.
Més endavant, en Rafael va compartir amb un altre observador llagosterenc, en Xavier Castelló Puigvert, el full de càlcul i el seu sistema de recollida de dades manuals. Aquesta col·laboració encara es manté i resulta molt interessant doncs, així com en Rafael va passar a utilitzar sistemes d’observació automàtics al 2004, en Xavier encara continua avui completant el full de càlcul de forma manual amb les seves dades obtingudes a Gaià. Com que, a més, ell tenia dades des de 1994, la centralització de dades de dues estacions diferents permet establir comparacions i trobar diferències i paral·lelismes durant un període llarg de temps.
I precisament això resulta fonamental, doncs el clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys. A Llagostera som afortunats, doncs estem a punt d’assolir aquest mínim de 30 anys de mesures que es consideren necessaris per a poder definir bé el clima d’una regió. Així, el nostre primer cicle de 30 anys serà el de 1994-2024.
En el moment i context global actual de canvi climàtic, resulten especialment valuoses totes les dades disponibles a nivell científic que, com en el nostre cas, estan obtingudes amb estacions meteorològiques homologades segons els criteris de qualitat de Meteoclimatic i Weather Underground, exemples d’excel·lència de la col·laboració Pro-Am, entre observadors meteorològics professionals i amateurs.
Donant compliment als acords establerts entre l’Associació Astronòmica de Girona i l’Ajuntament de Llagostera, publiquem aquí les dades meteorològiques de Llagostera, consolidant també l’Observatori Can Roig MPC C99, com a observatori i repositori meteorològic.
L’accés a les dades és lliure. En el cas que les utilitzeu, si us plau, sempre i en tots el casos citeu-les fent referència a Rafael Balaguer Rosa/Xavier Castelló Puigvert/Astrogirona.
“DESCARREGA LES DADES CLIMATOLÒGIQUES DE LLAGOSTERA COMPLETES, DES DE 1994”.
En el full de càlcul trobareu molta informació, us compartim a continuació la llegenda.
Observador. Nom de l’observador.
Latitud i Longitud. Caracterització geogràfica de l’estació meteorològica.
Alçada sobre el nivell del mar. Caracterització geogràfica de l’estació meteorològica. Alçada sobre el nivell del mar en metres.
Hores diürnes per any. Mitjana d’hores d’insolació. Important per al càlcul de la evapotranspiració. Variable per a cada mes. Oscil·la entre 0,21 i 0,34 per a la nostra latitud.
Coeficient fenològic. Important per a la mesura del risc d’incendi forestal. Està en funció del grau de desenvolupament de les espècies vegetals durant l’any. Oscil·la entre 100 i 200.
Velocitat del vent. Mesurada en m/s resulta crítica en el càlcul del risc d’incendi forestal. Varia mensualment i sempre està entre els 10,6 i 15,2 m/s de mitjana.
Error absolut. És l’error imputable als aparells de mesura. Està representat per la mínima unitat mesurable de cada magnitud. En tots els casos és 0,1.
DATA. És la data en que s’han pres les mesures.
HORA OF. És l’hora oficial en que s’han pres la majoria de mesures. Les de precipitació normalment es prenen a les 24 hores de cada dia. L’hora habitual de recollir les dades és al migdia, un cop el Sol ja ha passat pel zenit.
TEMP.ºC. És la temperatura de l’aire en un punt concret i en un instant determinat. Es mesura amb un termòmetre en ºC.
%E.REL +-. És el percentatge d’error que podem aplicar a les mesures com a conseqüència de la poca precisió dels aparells de mesura. Un error relatiu del 100% implica una fiabilitat extremadament baixa de la mesura i un error relatiu baix indica gran fiabilitat de la mesura. El trobareu al costat de cada mesura.
T.MAX.ºC. És la temperatura màxima diària. Es mesura amb un termòmetre en ºC.
T.MÍN.ºC. És la temperatura mínima diària. Es mesura amb un termòmetre en ºC.
T.MITJA.ºC. És la temperatura mitja diària. Es mesura amb un termòmetre en ºC.
T.XAFOG. És la temperatura de xafogor. Es mesura en ºC segons la taula adjunta. Es considera la temperatura de xafogor a partir dels 21ºC de temperatura i està en funció de la humitat relativa de l’aire i la temperatura. És la temperatura que experimentem realment de forma sensorial.
HORES <7ºC. És el càlcul de les hores-fred diàries. Per sota dels 7ºC moltes plantes aturen el seu metabolisme i constitueix un indicador estacional important. Quant més baix sigui el valor resultant, més càlid haurà estat el dia.
AMPL.TºC. Amplitud tèrmica. És la diferència entre la temperatura màxima i mínima. Es mesura en ºC.
DIA ºC. És el càlcul dels graus-dia. La seva utilitat és mesurar l'evolució del desenvolupament de plantes i animals invertebrats (com plagues) en funció de les temperatures.
ROSADA. És el càlcul de la temperatura del Punt de Rosada. És la temperatura a la qual l'aire, en les mateixes condicions d'humitat es trobaria saturat. Exceptuant el cas en què l'aire estigui saturat, la temperatura del punt de rosada és sempre inferior a la temperatura de l'aire. Està directament relacionada amb el gebra. Es mesura en ºC.
H.REL.%. És la humitat relativa de l'aire expressada en %. Es mesura amb un higròmetre i representa la quantitat de vapor d'aigua que conté l'aire. L'aire es troba saturat quan assoleix un 100%.
PR.ATM.mb. És la pressió atmosfèrica. La pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre els cossos que s'hi troben immergits, a causa del pes dels gasos que la componen. Es mesura en mil·libars (mb) (o hectopascals, hPa) amb un baròmetre.
BOIRA +1/-1. +1 indica la presència de boira, -1 indica la no presència.
GEL +1/-1. +1 indica la presència de gel, -1 indica la no presència. Per sota dels 0ºC, l'aigua es condensa en gel.
GEBRA +1/-1. +1 indica la presència de gebra, -1 indica la no presència. És la condensació del vapor d'aigua que conté l'aire.
NEU Cm. És la precipitació en forma de neu. Es mesura en cm.
PEDRA Cm. És la precipitació en forma de pedra. Es mesura en cm.
SOL+1/NÚVOL-1. +1 indica la presència majoritària d'un cel clar, -1 indica la presència majoritària de núvols.
PLUJ.L/M2. És la precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols. Es mesura en l/m2 o mm amb un pluviòmetre. Resulta indispensable que existeixin nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada.
SUPERFICIE. És la reserva d'aigua al sòl mesurada en mm. Es considera per a realitzar el càlcul del risc d'incendi forestal que la reserva diària serà la precipitació recollida. Si no plou la reserva a considerar serà 1, la mitjana de precipitació diària en forma de pluja des de que disposem de dades. Aquesta dada és acumulativa mensualment i modifica severament el resultat de l'índex I87.
I87 INCENDI. És l'índex que s'utilitza als Alps Francesos per a l'anàlisi del risc d'incendi a partir de paràmetres meteorològics. Aquest índex ha resultat bastant fiable ja que hi ha una correlació molt forta entre les dates en que s'han produït incendis i les dates amb un risc elevat.
RISC INCENDI. A partir d'un resultat de 200 en l'index I87, el risc d'incendi forestal és elevat.
SUB SOL. Temperatura del subsòl mesurada a 7 centímetres de profunditat amb insolació.
SUB OM. Temperatura del subsòl mesurada a 7 centímetres de profunditat a l'ombra.
EVTRANS. L'evapotranspiració és la suma de la pèrdua de vapor d'aigua, com a conseqüència de l'evaporació sobre el terra i sobre els vegetals, més la transpiració de la cobertura vegetal. A títol orientatiu el valor d'evapotranspiració diari equival als l/m2 amb que hauríem de regar diàriament les plantes per tal de mantenir-les en condicions òptimes.
El recull complet de dades també el podeu consultar a l’apartat “Recerca” del web d’Astrogirona.
Rafael Balaguer.
Avui estem d'enhorabona. El primer projecte musical-científic dels nostres companys, Xavier de Palau i Rafael Balaguer, "Music from Light", de Hierospháneia compleix el seu primer any!
En Rafael i en Xavier ens expliquen que:
Sí, el 22 de febrer de 2022, i després de molts anys d'esforç i treball, finalment el nostre disc amb la sonificació de la llum dels astres va ser una realitat i el vam llançar tant en format físic com en més de 80 plataformes en streaming.
Així, mentre ja estem treballant en el nostre segon àlbum, avui us compartim algunes dades interessants sobre "Music from Light". Estem molt contents i orgullosos d'això i ens encanta, i sobretot ens emociona que la nostra música s'hagi gaudit arreu del món.
Comencem pel recull de països en els quals s'han venut els cd's (format físic): Espanya, Itàlia, Índia, Ucraïna, Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Dinamarca, Illes Feroe, Colòmbia, Àustria i Estats Units.
Si ens centrem en Spotify, que ens aporta molta informació detallada, veiem que:
1.- Durant aquests primers 12 mesos, hem arribat a assolir pics de 700 oients mensuals.
2.- En total, 3716 oients han reproduït la nostra música 35418 vegades, acumulant un temps d'audició de 70836 minuts.
3.- Els nostres temes s'han guardat 4047 vegades.
4.- "Music from Light" s'ha escoltat a 81 països.
5.- A nivell mundial, les ciutats on més se'ns ha escoltat són a Austràlia. I a Espanya, les ciutats top són Barcelona, Madrid i Saragossa.
6.- El nostre tema més escoltat és "Venus", amb un total de 5431 reproduccions. Aquest tema s'ha incorporat a diverses llistes de reproducció per part de tercers, i Spotify la va incloure en una de les seves pròpies llistes.
7.- Totes aquestes dades són únicament de Spotity. Si ens fixem en el resum global de totes les plataformes, veiem que les xifres anteriors representen només el 41% de la nostra audiència real!
Així, iTunes/Apple Music representa un 50% de les reproduccions i en aquesta plataforma "Music from Light" va arribar fins a la posició 104 en música electrònica a Espanya al desembre de 2022.
Sabem que aquestes mètriques poden no semblar gran cosa, però per a nosaltres, que iniciem l'aventura de Hierospháneia únicament per compartir la nostra particular visió transversal fusionant l'art amb la ciència a través de la sonificació i la música experimental, són francament ESPECTACULARS i absolutament inesperades.
Aquests fantàstics resultats del nostre primer àlbum ens animen a continuar treballant en el següent projecte, més ambiciós i divers, que ens endinsarà encara més en els misteris de l'Univers, la ment i la consciència…
A tothom: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!
Feble relació entre l’activitat solar i el camp magnètic terrestre
Posted in: General, Portada on 28 de febrer de 2023En el marc del Treball de Recerca de Batxillerat de l’alumna Helga Colomer (Saint George’s School, Fornells de la Selva, Girona), en el que he col·laborat amb Astrogirona, us compartim una informació molt interessant sobre els cicles d’activitat solar i el camp magnètic terrestre.
El treball esmentat és “Aurora: com el Sol encén les nostres nits”, sobre les aurores polars i l’activitat solar, i el podeu consultar a l’apartat “Recerca” del web d’Astrogirona.
Per a complementar la part pràctica d’aquest projecte vaig proposar anotar mesures de la intensitat del camp magnètic terrestre per a comparar-les amb les mesures d’activitat solar que, mitjançant el càlcul del nombre de Wolf, que havia estudiat l’Helga Colomer.
L’Helga ens explica que “el rol de l’activitat solar és indispensable en la formació d’aurores. Fer-ne un seguiment és de rellevància per al treball perquè l’activitat solar és responsable de l’emissió de grans grups de partícules carregades, i/o ejeccions de massa coronal, que acaben col·lidint amb les partícules de la nostra magnetosfera. En definitiva, sense la radiació emesa pel Sol, no seria possible observar aquests fenòmens.
El vent solar, responsable de mobilitzar l’emissió de partícules carregades, sorgeix també de les taques solars. És per això que és important fer un seguiment del nombre de Wolf, que ens permet quantificar i controlar el nombre de taques solars. Consegüentment, aquest fet ens permetrà comparar les diferents tendències que mostra l’activitat solar i la potència del vent solar en funció del nombre de taques i grups de taques solars.”
El càlcul del nombre de Wolf es va realitzar a partir d’observacions directes a l’Observatori Can Roig, a Llagostera, Girona, i imatges solars diàries de la sonda SDO (Solar Dynamics Observatory).
Es va fer un seguiment del nombre de Wolf a diari des de gener a agost de 2022, fent un recull de les dades en fulls de càlcul que permeten automatitzar l’aplicació de la fórmula W=k(m+10g).
Així, es va poder arribar a algunes conclusions interessants com que, per exemple, en el cas del mes de gener de 2022, s’observa de manera clara una certa tendència sobre el valor del nombre de Wolf: un creixement en el valor del nombre de Wolf durant la segona meitat del mes, és a dir, a partir del 15 de gener.
Aquesta tendència, tot i haver-hi excepcions, s’ha repetit durant molts mesos. Per tant, hem arribat a la conclusió que el més probable és que els màxims en el nombre de Wolf tinguin lloc a la segona meitat de cada mes.
Aquest comportament cíclic mensual es pot observar també clarament en el gràfic següent, que ens permet comparar el nombre de Wolf amb el valor del camp magnètic terrestre.
Sobre el camp magnètic, vaig prendre les mesures de la intensitat geomagnètica de maig a octubre de 2022, a l’Observatori Can Lleonart, situat a Rocafort, Barcelona, amb un geomagnetòmetre ROM MFM-2, i es van comparar amb els valors del nombre de Wolf disponibles en el treball (fins a l’agost de 2022).
Per tal de millorar la visualització de les dues mesures en un únic gràfic es va procedir a multiplicar per 100 el valor del nombre de Wolf, i així es poden comparar ambdues magnituds de manera molt gràfica i directa. De forma que, efectivament, es poden apreciar algunes relacions entre l’activitat solar i el camp magnètic terrestre.
A nivell general, podem dir que quan l’activitat solar baixa, la intensitat del camp magnètic terrestre mesurada en superfície, puja. Malgrat tot, considerem aquesta relació feble.
Per a relacionar ambdues magnituds a nivell estadístic, s’ha efectuat el càlcul del factor de correlació.
El coeficient de correlació de Pearson és un índex que mesura la relació lineal entre dues variables quantitatives. A diferència de la covariància, la correlació de Pearson és independent de l’escala de mesura de les variables i així es pot utilitzar per a mesurar el grau de relació de dues variables sempre que totes dues siguin quantitatives i contínues.
Els coeficients de correlació són indicadors de la força de la relació entre dues variables diferents. Un coeficient de correlació més gran que zero indica una relació positiva entre dues variables. Un valor inferior a zero indica una relació negativa entre dues variables. Per acabar, un valor de zero indica que no hi ha relació entre les dues variables que s’estan comparant.
La possible gamma de valors del coeficient de correlació és de –1,0 a 1,0. En altres paraules, els valors no poden ser superiors a 1,0 ni inferiors a -1,0, i una correlació de -1,0 indica una correlació negativa perfecta i una correlació de 1,0 indica una correlació positiva perfecta. Cada cop que el coeficient de correlació és més gran que zero, és una relació positiva. Per contra, cada cop que el valor és menor que zero, és una relació negativa. Un valor de zero indica que no hi ha cap relació entre les dues variables. Però atenció: la correlació entre les variables no implica necessàriament una causalitat.
En la taula de dades observem que hi ha una majoria de correlacions negatives.
Una correlació negativa (inversa) es produeix quan el coeficient de correlació és inferior a 0. Això és una indicació que les dues variables es mouen en la direcció oposada. En resum, qualsevol lectura entre 0 i -1 vol dir que els dos valors es mouen en direccions oposades. Quan la correlació és -1, es diu que la relació està perfectament correlacionada negativament. En resum, si una variable augmenta, l’altra variable disminueix amb la mateixa magnitud (i viceversa). No obstant això, el grau de correlació negativa dels dos valors pot variar amb el temps (i gairebé mai no estan correlacionats exactament tot el temps).
En el nostre cas, tenim una majoria de la correlació negativa entre el valor del camp magnètic i el nombre de Wolf. Això vol dir que quan el valor del camp magnètic baixa, el nombre de Wolf puja. O vist d’una altra manera, quan l’activitat solar puja, la intensitat del camp magnètic terrestre minva.
En canvi, una correlació positiva, quan el coeficient de correlació és més gran que 0, significa que les dues variables es mouen en la mateixa direcció. Quan és +1, vol dir que les dues variables que es comparen tenen una relació positiva perfecta: quan una variable es mou més alta o més baixa, l’altra variable es mou en la mateixa direcció amb la mateixa magnitud.
Malgrat observar moltes correlacions negatives (i una positiva perfecta), es considera que convé continuar la recerca en aquestes correlacions durant molt més temps per acabar d’obtenir conclusions més acurades, atès que en el període estudiat, considerem que la correlació negativa predominant és feble. Això s’explica perquè quan el valor de la correlació és proper a zero (com les que hem obtingut), generalment entre -0,1 i +0,1, es diu que en realitat les variables no tenen una relació lineal clara (o una relació lineal molt feble).
Rafael Balaguer.
Breu passeig per l’astronomia dels Països Baixos
Posted in: General, Portada on 20 de febrer de 2023Fa poc la Jèssica Lleonart i en Rafael Balaguer hem tornat d’un viatge llampec als Països Baixos i aquí us compartim alguns records d’aquest breu passeig per l’astronomia neerlandesa.
Comencem el viatge a Franeker, una petita ciutat de Frísia a on va néixer el gran astrònom Jan Oort al 1900. Oort és conegut, entre altres fites, per la idea (confirmada) que els cometes tenen un origen comú als límits del sistema solar, en el núvol d’Oort.
Però avui visitem a Franeker el Planetari d’Eise Eisinga, construït per Eise entre 1774 i 1781, una autèntica meravella, i el planetari més antic del món en perfecte funcionament! Al museu ens expliquen que la idea de construir un planetari li va sorgir perquè al 1774 es va poder observar una conjunció molt potent al cel.
El 8 de maig de 1774 es va formar una conjunció especial de planetes. A primera hora del matí, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i la Lluna es van situar molt a prop al cel.
Un predicador de Bozum, Eelco Alta, va afirmar que les forces mútues d’aquests cossos celestes allunyarien la Terra del seu camí i farien que el Sol la cremés.
Les idees d’Alta van provocar molt malestar entre la població i fins i tot les autoritats van intentar intervenir prohibint l’escrit on Alta feia aquesta fatal predicció, però el mal ja s’havia fet, i moltes persones van sentir autèntic pànic.
I precisament per calmar a tothom Eise Eisinga va decidir construir un planetari que mostrés com es movien realment els planetes i així tothom es podria convèncer que no havien de tenir por i que la Terra no sortiria de la seva òrbita. I dit i fet, Eisinga va crear una meravella astronòmica i mecànica al saló de casa seva!
El planetari mostra les posicions dels planetes (fins a Saturn, els altres planetes no s’havien descobert encara) i la Lluna en temps real. Eise va preparar el mecanisme per tal de poder representar dates concretes del passat i el futur, però finalment va desacoblar aquesta part del rellotge per evitar possibles danys al planetari. El planetari requereix un manteniment global que es duu a terme cada 10 anys, tot seguint les minucioses instruccions que Eise va deixar especificades al manual de la seva fantàstica creació.
També, la casa-museu d’Eisinga conté una magnífica col·lecció de planetaris mecànics antics de totes mides i dissenys, i espectaculars rellotges astronòmics. A més hi podrem aprendre molts detalls interessants sobre les antigues indústries del cafè i la llana que es desenvolupaven allí.
La següent parada del nostre viatge és a Dwingeloo. A dins d’un magnífic parc natural ens trobem amb un radiotelescopi històric i també operatiu. Després de la Segona Guerra Mundial Jan Oort va decidir impulsar la radioastronomia aprofitant una antena de radar alemanya i va començar a treballar-hi amb gran èxit. El radiotelescopi de Dwingeloo té 25 metres de diàmetre i és el radiotelescopi giratori en funcionament més antic del món.
I per acabar tancant el cercle astronòmic arribem a la prehistòria, a un horitzó cultural de fa uns 5000 anys, tot visitant alguns “hunebedden” (“els llits dels Huns”), dòlmens. Una majoria de monuments megalítics estan orientats astronòmicament, especialment cap a sortides i/o postes del Sol i la Lluna en dies concrets de l’any. Els dòlmens tenen una funció principal funerària, com a lloc d’enterrament, però aquí alguns investigadors han argumentat que també podrien haver servit com a “refugis antiaeris”… però per a protegir-se de l’impacte de meteorits!
Els “hunebedden” estan molt ben identificats, senyalitzats i catalogats. Us compartim els dòlmens de Diever D52, el de Schoonoord D49 “Papeloze kerk” (“l’església sense sacerdot”), i el magnífic D50 a Noord-Sleen, amb una precisa orientació est-oest, i a on vam identificar en superfície indústria lítica en sílex i ambre.
I com que als Països Baixos tot és molt bonic, vam visitar també una de les ciutats que encara no coneixíem, Zwolle.
Tot ziens!
Rafael Balaguer.
Fotografies de Jèssica Lleonart i Rafael Balaguer.
El dia 1 de febrer de 2023 ens vam ajuntar una colla de gent il·lusionats per “caçar” el cometa en el seu perigeu, màxima proximitat a la Terra, en l’observatori del Centre Cultural Can Roig. Es va poder veure un cometa molt difuminat per la brillantor de la Lluna que il·luminava el cel (Lluna al 87%). Tot i això amb els telescopis d’Astrogirona es va veure un cometa amb una coma àmplia i una cua esvaïda i curta. Si la nit hagués estat més fosca ens hauria mostrat millor tots els detalls.
Després de gaudir mirant-lo pel telescopi, juntament amb Júpiter, la Lluna i la nebulosa d’Orió, li vam fer una foto per acomiadar-nos i recordar aquest cometa que no tornarem a veure.
Imatge de 30 segons realitzada per en Jordi Arnella des de l’observatori de Can Roig
XV Trobada d’Associacions Astronòmiques de Girona
Posted in: on 2 de gener de 2023
Les xerrades es faran a la Sala d’Actes del Centre Cultural Can Roig (primera planta), seu d’Astrogirona.
El Centre Cultural està situat al C/Lleó I, 2, de Llagostera, (Biblioteca Julià Cutiller).
Les observacions astronòmiques es realitzaran des de l’Observatori Can Roig, situat al mateix edifici, i les activitats durant el matí es duran a terme a la Plaça August Vidal, allà mateix a peu d’observatori, i a la Sala d’Actes.
Tots els actes (excepte el sopar) seran gratuïts i oberts al públic.
El sopar de germanor serà al Restaurant Mesón Gascón de Palol d’Onyar i està reservat als membres de les associacions. Per a assistir-hi cal que contacteu amb nosaltres i que realitzeu reserva prèvia i expressa el més aviat possible enviant un email a presidencia@astrogirona.cat.
Durant el matí, de 10:00 a 13:30 hem programat diverses activitats per gaudir de l’astronomia passant-t’ho d’allò més bé!
Podràs sentir-te com un autèntic astronauta passant a la història de l’astronomia i la ciència participant en el nostre “Photocall Astronàutic”.
En aquest mateix horari, d’10:00 a 13:30, l’Observatori Can Roig estarà obert per a permetre a tothom l’observació segura del Sol.
I, si vols saber més coses sobre el cel, no et perdis aquesta espectacular visita dins Blau, el planetari! Un fantàstic planetari inflable que et permetrà viatjar per tot l’Univers sense sortir de Llagostera. Funcionarà en sessions contínues des de les 10 fins a les 13:30.
També, a les 11:00 i a les 12:00, en una gran xerrada interactiva a càrrec de Marc Bayé, vicepresident d’Astrogirona, intentarem donar una idea de com d’immens és tot, fent una ruta per un sistema solar a escala que intentarem encabir en la Plaça August Vidal!
Durant la tarda,a partir de les 16:00, es presentaran les ponències i comunicacions a càrrec de les associacions astronòmiques gironines i altres entitats convidades, amb el següent programa:
16:00-16:15 Benvinguda, a càrrec de Jordi Arnella, president d’Astrogirona.
16:15–17:00 L’univers en expansió. Com entendre els punts principals de la cosmologia sense que t’exploti el cap passant des de la relativitat especial i general fins a la cosmologia actual coneixent als científics i científiques que ho van fer possible. Nico Costa, Astrogirona-Astrobanyoles.
17:00–17:45 Contaminació lumínica: l’estat actual de la qüestió. La contaminació lumínica creix a un ritme d’un 2,2% anual, a nivell mundial. La ciència que n’estudia la seva naturalesa i efectes creix exponencialment. Ens acostem a un punt d’inflexió en el que caldrà prendre decisions rellevants. Pere Horts, president de la Societat Astronòmica de Figueres.
17:45-18:30 L’Observatori Astronòmic d’Albanyà, centre científic de divulgació. Albanyà acull des de 2017 un observatori astronòmic amb doble vessant professional: per un costat, un centre de recerca d’exoplanetes, i per una altra un punt clau de divulgació astronòmica. Però, és fàcil mantenir aquest equilibri? A càrrec de Pau Bosch, astrofísic, director de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, Societat Astronòmica de Figueres.
18:30–18:45 Descans.
18:45-19:30 Com fotografiar aurores boreals: la meva experiència personal. Aprendrem què es una aurora boreal i per què es produeix, on i com podem trobar-les i quina tècnica necessitem per a capturar-les amb la nostra càmera. Noemí León, fotògrafa i redactora a Dzoom.
19:30-20:15 Presentació del llibre “El rescatador de telescopis”. És la història de dos jóvens, Alba i Guillem, que descobreixen la ciència d’una manera accidental i això, a poc a poc, va condicionant-los les seues vides, tant a nivell de les seues preferències d’oci, com en la tria dels seus estudis. El fet de “jugar a ser científics” dóna lloc a que acaben sent dos excel·lents investigadors, que realitzaran importants descobriments, tant en la seua etapa d’estudiants i com després de forma professional. Un llibre que cerca motivar als joves en la ciència i en l’astronomia en particular. A càrrec de Roger Mira, autor del llibre amb formació en física i astronomia i astrònom amateur des de la seva adolescència. Membre de diverses associacions astronòmiques i Monitor Starlight, director del Planetario Ojos de Hipatia i responsable de l’Àrea d’Astronomia del Centre Big History, a Aras de los Olmos.
20:15-20:45 Observació astronòmica, a l’Observatori Can Roig. Vine a observar el cel amb els nostres telescopis!
21:15 Sopar d’Associacions. El sopar de germanor serà al Restaurant Mesón Gascón, de Palol d’Onyar, carrer Mas Pairolí. El preu és de 35 euros per persona i cal confirmar l’assistència prèvia i expressament enviant un email a presidencia@astrogirona.cat. Places reservades als membres de les Associacions participants en la Trobada.
Animeu-vos a visitar-nos i a gaudir de l’astronomia i la ciència en una jornada apassionant!
Entitats participants:
Associació Astronòmica de Girona.
Astrobanyoles.
Societat Astronòmica de Figueres.
Observatori Astronòmic Albanyà.
Dzoom.
Big History, Aras de los Olmos.
Col·labora: