bub
Blog

Triplet del Lleó

Posted in: General on 19 de maig de 2024

El triplet de Leo és un petit grup de galàxies a uns 35 milions d’anys llum de distància de la Terra, a la constel·lació del Lleó. Està format per les galàxies espirals M 65, M 66 i NGC 3628. El seu moment de visió és la primavera.

 

Localització del Triplet, a sota del lleó

Les tres són tres grans galàxies espirals, però es veuen diferents perquè els seus discos galàctics estan inclinats en diferents angles a la nostra línia de visió.
Aquí podem apreciar-les en la fotografia del nostre company Emili Martínez.

M 65 és la que està més avall, M 66 la de l’esquerra i NGC 3628 la de la dreta.

 

Foto: Emili Martínez Costafreda

 

M 65

 

M 65, o NGC 3623 va ser descoberta per Charles Messier, que la va incloure en el seu catàleg en 1780 juntament amb M 66.

La galàxia té un  diàmetre de uns 100.000 anys llum i és una mica menys lluminosa que la seva companya M 66.

Quan Messier la va descobrir, va escriure sobre ella: “Nebulosa descoberta a Lleó: és molt tènue i no conté cap estrella”. Amb els mitjans actuals, sabem que M 65 és una galàxia espiral i que conté mils de milions d’estrelles. Però cal comprendre que el que Messier va veure era una llum tènue i difusa, res a veure amb les detallades fotos a les que tenim accés ara.

Si hagués tingut accés a un telescopi com el Hubble, podria haver vist els seus impressionants braços en espiral  de color porpra, fortament enrotllats i les fosques línies de pols que envolten un centre brillant, replet d’estrelles.

El fet que el seu disc sembla una mica deformat, i la seva relativament recent formació estel·lar suggereixen algun tipus d’influència externa. Hi ha indicis que les altres dues galàxies que formen el Triplet interaccionen entre elles des de fa uns 800 milions d’anys. Posteriors recerques suggereixen que  M 65 ha interaccionat amb les seves companyes amb menys intensitat.

La galàxia té poca quantitat de pols i gas i hi ha poca formació estel·lar en ella. Hi ha hagut alguna formació relativament recent en els braços.

 

Foto: ESA/Hubble &NASA

 

Aquesta imatge del centre de M65 és una composició creada utilitzant exposicions preses amb el Hubble a longituds d’ona tant visibles com infraroges. La seva aparença de graó és el resultat del disseny de la càmera utilitzada per prendre les exposicions. La càmera constava de quatre detectors de llum, un dels quals proporcionava una resolució més alta, però tenia un camp de visió més petit que els altres tres. Com que el detector amb més resolució no va cobrir tanta àrea com els altres, queden regions negres quan les imatges dels quatre detectors es combinen en una sola imatge.

 

M 66

 

M66  és la més lluminosa del triplet. Es troba a una distància de 36 milions d’anys llum de la Terra i té un diàmetre de prop de 96.000 anys llum. La seva magnitud aparent és 8,9 el que correspon a una magnitud absoluta de prop -21,3. Es creu que M66 i NGC 3628 van interaccionar ara farà uns 800 milions d’anys, els resultats d’aquesta interacció gravitacional seria:

    • Una densitat de matèria extremadament elevada al seu nucli.
    • Una massa molecular elevada en relació a la seva massa atòmica.
    • Una regió HII que sembla haver desaparegut d’un dels seus braços espirals, pot ser degut a aquest fet, que un dels seus braços és força més gran que els altres, i que el repartiment de la pols interestel·lar es presenta modificat. Aquesta és la causa que M66 estigui present a l’Atles de galàxies peculiars.

 

Foto: ESA/Hubble & NASA; Processing & Copyright: Leo Shatz

Aquesta vista en primer pla reprocessada del Telescopi Espacial Hubble abasta una regió d’uns 30.000 anys llum d’amplada al voltant del nucli galàctic i mostra el disc de la galàxia molt inclinat cap a la nostra línia de visió. Al voltant del seu nucli es probable que hi hagi un forat negre supermassiu, i podem distingir franges de pols fosques i joves cúmuls d’estrelles blaves que recorren els braços espirals esquitxats amb la resplendor de les regions rosades de formació d’estrelles.

 

NGC 3628

 

Té un diàmetre aproximat de 120.000 anys llum i una magnitud aparent de 11,1. Està a 35 milions d’anys llum de la Terra. La va descobrir William Herschel en 1784 i no forma part del catàleg Messier.

El més destacable que ens ofereix la tercera component del triplet és una espectacular cua que s’expandeix cap a dalt a uns 300.000 anys llum de la galàxia pròpiament dita. Això es coneix com cua de marea. L’estructura forma aquest dibuix per les marees galàctiques causades per interaccions passades amb les seves veïnes. Aquesta cua es compon de cúmuls d’estrelles joves i blavoses així com regions de formació estel·lar. Aquestes interaccions també han produït un brot estel·lar en el seu centre. També és resultat de la interacció gravitacional amb les galàxies veïnes l’extensió i deformació del disc d’aquesta espiral.

 

Foto: NASA Credit & Copyright: Keith Quattrocchi

 

Les vistes telescòpiques nítides de NGC 3628 mostren un disc galàctic inflat, dividit per franges de pols fosc. Hi ha qui l’anomena “Galàxia de l’hamburguesa” per que hi té una similitud. També podem veure la cua de marea, molt dèbil però extensa cap a l’esquerra de la imatge.

 

Resum: Montse Ramos

Fonts : Vikipèdia, Wikipedia, science.nasa.gob, observatorio.info, Stellarium

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Trobada d’astrofotògrafs

Posted in: on 18 de maig de 2024

L’objectiu d’aquesta trobada és organitzar-se i compartir tècniques o inquietuds, resoldre problemes o mostrar avenços.

Aquesta activitat és només per a socis. Us podeu inscriure mitjançant el formulari de la newsletter del 18/05/24 i succesives.

Cal inscriure’s per saber quants serem, i si cal demanar una sala o es pot fer a l’observatori.

tag

AstroGirona a la Festa Major de Llagostera

Posted in: General, Portada on 18 de maig de 2024

Dins els actes de la Festa Major 2024, l’Ajuntament de Llagostera i l’Associació Astronòmica de Girona han planificat una observació pública amb telescopis a la Plaça Catalunya la nit del 17 de maig, de 21.30 a 23.00, que s’ha acabat allargant fins a les 23.45, quan la Lluna ha dit prou i s’ha cobert de núvols densos.

Llàstima que no hi havia cap planeta a la vista, però tots els que es van acostar, unes dues-centes persones, van gaudir de la visió de la Lluna des dels  sis telescopis que uns quants socis voluntaris d’Astrogirona, van plantar a la plaça.

 

Preparant la nit amb 6 telescopis (Foto: Montse Ramos)

Tota l’estona va anar passant gent, de totes les edats (Foto: Irene Corney)

Observant la Lluna (Foto: Òscar Espartal)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Allà es van mantenir converses sobre Astronomia, Astrologia, futur i passat, ja que fins i tot es va debatre sobre la veracitat de l’arribada de l’home a la Lluna!

Un dels telescopis, equipat amb càmera i ordinador per anar mostrant les fotos en directe, va mostrar als que no es van conformar amb la visió del nostre satèl·lit, altres meravelles que el cel profund ens amaga.  Així, van poder gaudir de com diferents objectes com M 51, M 101, M 3, M 81, M 82, M 97 i M 108 , s’anaven deixant veure a la pantalla a mida que s’anaven sumant fotos, una sobre l’altre, per augmentar el temps d’exposició i permetre’ns així veure colors i formes impossibles de veure a  ull nu i  que només s’albiren amb telescopis com els nostres.

 

Observant el cel profund amb la càmera acoblada a l’ordinador. (Foto: Òscar Espartal)

El nostre company Jordi Arnella situant l’objecte. (Foto: Oscar Espartal)

 

La vetllada va ser un èxit, ens ho varem passar molt bé, tant el públic com els voluntaris.

Moltes gràcies, Josep B., Joan C. i Montse P, Jordi A., Emili P. i Isil, Narcís C., Jaume M. i Montse R. i Marc B,.  per l’esforç, gràcies també als nostres compis d’associació que van venir a fer-nos costat !!!! Tornarem l’any vinent, Llagostera!!!

 

tag

Després del CERN

Posted in: General, Portada on 18 de maig de 2024

L’11 de maig de matinada hi ha qui per comptes de veure aurores a les nostres terres es dirigien cap al CERN a fer una visita llampec. Així un grup composat per socis d’AstroGirona i Astrobanyoles, vam anar a Ginebra al matí i vam tornar al vespre, cansats i satisfets.

Al matí varem fer la visita a les exposicions, súper interessants, en l’edifici principal. A la tarda la visita guiada a dos emplaçaments fora del edifici principal:

1. Sincrociclotró, el primer accelerador, que va ser instal·lat el 1957.

Quan es va construir era l’accelerador de partícules de major energia d’Europa, i en els 33 anys que va estar en funcionament va caracteritzar molts resultats físics importants, com la desintegració del pió.

Inactiu des de 1990, actualment és una exposició amb parets de 10 m. de gruix.  Aquí, mitjançant videos, ens van mostrar com funcionava.

 

El Sincrociclotró, va estar en funcionament entre 1933 i 1990. Les eines de la dreta eren les originals per a la seva posta en servei.

 

2. Centre de Control de l’experiment ATLAS, un dels dos experiments del CERN que van descobrir el Bosó de Higgs, també dit “la partícula de Deu”. És una partícula subatòmica elemental que juga un paper fonamental en física, ja que explicaria com s’origina la massa de totes les partícules de l’Univers.  La seva existència va ser proposada en la dècada dels 60, però no es va ser fins el 2012, quan es va confirmar en el Gran Col·lisionador de Hadrons, al CERN.

ATLAS és un experiment de física de partícules de propòsit general en el Gran Col·lisionador de Hadrons (LHC). Està dissenyat per explotar tot el potencial de descobriment del LHC.

Els feixos de partícules que viatgen des del LHC a velocitats fins el 99,9999999% de la llum, xoquen en el centre del detector produint unes restes de col·lisió en forma de noves partícules que surten disparades en totes direccions.  El detector consta de sis sistemes de detecció diferents, embolcallats concèntricament en capes al voltant del punt de col·lisió, per enregistrar la trajectòria, l’impuls i la energia de les partícules, el que permet identificar-les i mesurar-les individualment. Un  enorme sistema magnètic corba la trajectòria de les partícules carregades per a que els seus moments es puguin mesurar amb la major precisió possible per tal d’identificar les potencialment interessants.

 

El detector ATLAS (Foto: web CERN)

Secció del detector

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El centre de control d’ ATLAS (Foto: web CERN)

 

Tot aquest desplegament busca trobar la “fórmula” de la materia fosca, que constitueix un 27% de l’Univers. Però no vol dir que coneguem la resta, no. Tots els planetes, galàxies, cometes, forats negres, etc. que coneixem,sumen un 5% del total. El 68% que falta és energia fosca, de la qual tenim molt poca informació, encara. Haurem de deixar que els científics facin la seva feina.

Per desgràcia la visita va acabar aquí. Ens van  quedar ganes de molt més. I es que hi ha material per diverses visites. De ben segur que hi tornarem!!!!

 

 

 

 

 

tag

Observació astronòmica a Llagostera

Posted in: on 14 de maig de 2024

Dins els actes de la Festa Major 2024, l’Ajuntament de Llagostera i l’Associació Astronòmica de Girona han planificat una observació pública amb telescopis a la Plaça Catalunya la nit del 17 de maig, a les 21.30.

Per desgràcia aquella nit no hi haurà planetes a la vista, però podrem delectar tothom que s’hi acosti amb l’observació de La Lluna.

Us hi esperem!!!

tag

Una nit màgica, aurores sobre Catalunya!

Posted in: General, Portada on 13 de maig de 2024

Observar aurores polars, almenys una vegada en la vida, és un somni per a moltes persones. Un somni que normalment requereix desplaçar-se fins a les latituds a on aquests fenòmens són més habituals, a prop dels cercles polars del nostre planeta. Els cercles polars són els paral·lels que es troben a les latituds 66º 33′ 39″ N (cercle polar àrtic) i 66º 33′ 39″ S (cercle polar antàrtic).

L’aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l’hemisferi nord, se la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l’alba –Aurora– i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral.

Com que depenen de l’activitat solar, podem observar aurores durant tot l’any en les latituds esmentades. Però al voltant dels equinoccis de primavera i tardor és una època més favorable doncs llavors el camp magnètic de la Terra es debilita, facilitant l’entrada de les partícules d’alta energia procedents del Sol i afavorint l’aparició de les aurores.

Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s’observen en altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus. El fenomen no es produeix només de manera natural: també es poden reproduir artificialment en un laboratori i també apareixen durant les explosions nuclears!

Es tracta d’un fenomen espectacular que no deixa a ningú indiferent. Les aurores s’expliquen com el resultat de la interacció entre les partícules gasoses de l’atmosfera terrestre i les expulsades amb alta energia des del Sol. Però potser més fascinants són les llegendes mil·lenàries i el folklore de temps passats, transmesos i compartits pel poble inuit. Entre aquestes històries hi ha afirmacions que les aurores boreals podrien predir el temps, i fins i tot es podien fer servir per comunicar-se amb els morts.

Aurora boreal i inuits, Rafael Balaguer i Stability AI
Aurora boreal i inuits, Rafael Balaguer i Stability AI

A causa de les seves tonalitats vives i el seu moviment, les aurores boreals sovint s’han associat amb balls i moviments alegres i animats. Representen les ànimes dels morts dansant. Els inuits de Groenlàndia oriental, per exemple, creien que l’aurora boreal eren els esperits dels nens que morien en néixer. Es deia que aquestes ànimes juganeres ballaven al cel, fent que les cortines de l’aurora flueixin i girin al cel nocturn.

Altres històries expliquen que es creia que la dinàmica de les aurores era causada pels esperits que jugaven a la pilota, o fins i tot al futbol, amb cranis de morsa que servien de pilota. Però per contra, els illencs de Nunivak (Alaska) creien que les llums en moviment eren esperits de morses, donant puntades de peu a cranis humans!

Més enllà de la mitologia, avui la ciència ens revela la meravella de les aurores fins i tot amb el sentit de l’oïda. En les condicions adequades, les aurores boreals poden produir sons audibles. Tanmateix, es requereix un entorn extremadament tranquil sense cap soroll artificial, ja que els sons solen ser molt febles. Els sons es descriuen generalment com a sorolls ràpids, cruixents o xiulets. Sorolls que encaixen perfectament amb un partit de futbol al cel!

Pels habitants de les latituds no tan extremes, observar aurores és només un somni, o un fet únic i extraordinari que esdevé històric, doncs es necessita una tempesta solar molt intensa per poder generar aurores prou potents com per arribar a latituds més baixes.

A casa nostra (latitud aproximada de 42º N) hem tingut diverses visites de les aurores boreals, però el que va passar a Catalunya la nit del divendres 10 de maig al dissabte 11 va ser realment impressionant!

Efectivament, la nit es va omplir de colors vermells, rosats, fúcsia, verds… mentre els “esperits” i el cel dansaven sobre els nostres caps…

Però tot va començar el dimecres 8 de maig, quan fins a 5 explosions i ejeccions de massa coronal dirigides cap a la Terra van deixar el Sol procedents de la regió activa AR 3664.

I precisament el dimecres a la tarda en Jordi Arnella, al nostre observatori de Llagostera, Can Roig, va poder captar aquesta enorme regió activa en aquesta fotografia feta amb el telèfon directament per projecció de l’ocular.

El Sol el dia 8 de maig de 2024 i la regió activa AR 3664, Jordi Arnella
El Sol el dia 8 de maig de 2024 i la regió activa AR 3664, Jordi Arnella

És una zona enorme, que mesura pràcticament 200.000 km de punta a punta i a on hi cabrien 15 planetes com la Terra.

Si es compara aquesta regió amb els esquemes realitzats per Carrington al 1859, el paral·lelisme resulta evident. La taca solar de Carrington és famosa perquè l’agost i setembre de 1859 va emetre una sèrie d’erupcions solars intenses i ejeccions de massa coronal. Les tempestes geomagnètiques resultants van incendiar les oficines del telègraf i van provocar aurores des de Cuba fins a Hawaii. Estudis recents suggereixen que les tempestes de tipus Carrington es produeixen una vegada cada 40 o 60 anys, de manera que estem en temps afegit.

El Sol i la regió activa AR 3664, comparada amb la taca solar de Carrington, SDO/HMI
El Sol i la regió activa AR 3664, comparada amb la taca solar de Carrington, SDO/HMI

Ja sabíem que aquesta activitat solar tan intensa impactaria amb la Terra durant el cap de setmana de l’11-12 de maig, però no esperàvem que les aurores es podrien veure a tota Europa i arribant fins i tot a les Illes Canàries!

De fet, l’aurora boreal detectada a Catalunya el dia 11 de maig de 2024 ha estat la més important enregistrada en aquesta latitud en almenys 150 anys. Tot conseqüència de l’activitat solar més intensa de les darreres dues dècades.

Com a exemple de l’excepcionalitat d’aquesta ocasió, us compartim aquí la ja mítica fotografia que va obtenir el nostre company i amic Pere Horts (1956-2024) el dia 6 d’abril de l’any 2000, sobre Figueres. En Pere, pioner en la lluita contra la contaminació lumínica i impulsor de les lleis en defensa del cel fosc, estava aquella nit fent fotografies per documentar la contaminació lumínica. Però de sobte, algunes fotografies es van tenyir amb un color poc habitual, un vermell molt intens. En Pere pràcticament no es creia que havia captat una aurora boreal a Catalunya!

Aurora boreal sobre Figueres, el 6 d'abril de l'any 2000, Pere Horts
Aurora boreal sobre Figueres, el 6 d’abril de l’any 2000, Pere Horts

A vegades podem dubtar sobre si des d’aquí estem veient realment una aurora boreal, doncs molt sovint només les veiem vermelles, sense altres colors com els verds i blaus. Des d’aquí només veiem fàcilment el color vermell perquè aquest color és característic de la part superior de les aurores, i els verds i blaus normalment es veuen per sota del vermell, més a prop de l’horitzó. Així, degut a la curvatura de la Terra, només podem observar clarament des de latituds baixes els colors vermells més alts.

Colors i alçades de les aurores polars, Alienyrox
Colors i alçades de les aurores polars, Alienyrox

I el dia 11 de maig de 2024 a la nit el cel va tornar a tenyir-se de colors diferents dels habituals.

A nosaltres l’avís de l’activitat auroral generalitzada a Europa ens va arribar de seguida directament, doncs diverses amigues de la Jessica Lleonart que viuen a Escòcia van començar a enviar-li les imatges que estaven enregistrant amb els seus telèfons mòbils.

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Escòcia, Cecilia
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Escòcia, Cecilia

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Central Scotland, Kaylea
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Central Scotland, Kaylea

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Scottish Highlands, Anna
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Scottish Highlands, Anna

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Scottish Highlands, Anna
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Scottish Highlands, Anna

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Scottish Highlands, Anna
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Scottish Highlands, Anna

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Escòcia, Lynne Finnigan
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Escòcia, Lynne Finnigan

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Escòcia, Lynne Finnigan
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Escòcia, Lynne Finnigan

La Jessica va sortir de casa, a Rocafort, però a ull nu no va poder apreciar res especial al cel mirant cap al nord. Una mica decebuda, però al mateix temps resignada i entenent que és estrany observar aurores a Catalunya, va entrar a casa… Però la curiositat va fer que tornés a sortir, i aquesta vegada sí ja equipada amb la càmera i el trípode, i en pijama!

I aleshores sí, amb la càmera i el telèfon també, va poder enregistrar l’aurora boreal sobre el cel del pla de Bages.

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre el pla de Bages, Jessica Lleonart

Emocionada com mai, va començar a trucar a en Rafael Balaguer, que estava en una observació astronòmica a Olot. Però en Rafael tenia el seu telèfon en silenci i no va atendre la trucada fins acabar l’observació. Llavors en Rafael, en veure les imatges que havia captat i parlar amb ella, es va meravellar del moment històric que estàvem vivint.

En Rafael Balaguer no va observar les aurores a Olot, doncs allà l’observació es duia a terme en un indret sota altes muntanyes i sense visió directa al nord, i es va afanyar per tornar a casa i acabar de gaudir a Rocafort d’una nit màgica!

L’aurora era espectacular i començaven a arribar testimonis i imatges de tota Espanya, amb un cels vermells molt suggeridors i evocadors, l’emoció va ser màxima i generalitzada, la causa d’una nit sense dormir…

El sistema automàtic de detecció de meteors que Rafael Balaguer té instal·lat a Rocafort també va captar l’aurora boreal. En aquesta imatge comparativa sense cap edició podem veure a la columna de l’esquerra el cel amb el seu color “habitual”, el dia 16 d’abril de 2024, amb una detecció d’un fals positiu. A la columna de la dreta observem el cel del dia 11 de maig de 2024, amb una detecció de meteor. El vermell intens dominava el cel. El nord està a la part superior de les imatges, a prop de l’anemòmetre (vegeu Polaris).

Comparativa per apreciar l'aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Rocafort, Rafael Balaguer
Comparativa per apreciar l’aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Rocafort, Rafael Balaguer

En aquest petit vídeo a partir d’imatges de 27 segons d’exposició, fins i tot es pot apreciar el canvi de lluminositat ens els moments de màxima intensitat de l’aurora en la cantonada superior dreta (nord-oest), a partir del segon 21 del vídeo.

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Rocafort, Rafael Balaguer

Altres membres d’Astrogirona també van captar l’aurora.

En Joan Serratosa va fer aquesta fotografia de la Via Làctia amb el cel vermellós a la Cala S’Alguer, a Palamós.

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palamós, Joan Serratosa
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palamós, Joan Serratosa

En Pere Guerra va fer tota una ruta per Albanyà i Roses per documentar l’esdeveniment.

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre l'Observatori d'Albanyà, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre l’Observatori d’Albanyà, Pere Guerra

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, dolmen de la Creu d'en Cobertella, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, dolmen de la Creu d’en Cobertella, Pere Guerra

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Roses, Pere Guerra

I en Marc Heras va poder captar aquestes espectaculars vistes de l’aurora des de Palafrugell.

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras

Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras
Aurora del dia 11 de maig de 2024 sobre Palafrugell, Marc Heras

I acabem així aquesta crònica d’un esdeveniment històric, 11 de maig de 2024, una nit màgica per recordar amb milers de somnis fets realitat!

Rafael Balaguer.

tag

M3 Cúmul tancat

Posted in: General, Portada on 28 d'abril de 2024

Messier 3 (també conegut com a M3 o NGC 5272) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Llebrers (Canis Venaticis). Va ser el primer objecte descobert per Charles Messier, ja que M1 i M2 no els havia descobert ell.

El 3 de maig de 1764, ell mateix va descriure l’objecte com “Nebulosa descoberta entre el Bover i un dels Gossos Caçadors d’Hevelius, no conté cap estel, el centre és brillant i la llum decau gradualment, és rodona”.

 

Localització de M3 (Stellarium)

 

Més endavant, William Herschel el va poder estudiar, i el 24 de setembre de 1810, observant amb el seu gran reflector, el Great Forty-Foot, telescopi amb 40 peus de distància focal (12 m) i mirall de 120 cm de diàmetre, que va ser el més gran del món durant 50 anys, va dir de M3: “És un cúmul globular, molt brillant i bell”. També descriu l’estructura del cúmul: “la compressió dels estels comença a augmentar ben sobtadament des de l’exterior a ¾ del radi, i continua gradualment cap al centre”. Va resoldre que estava format per milers d’estrelles, entre la magnitud 13 i la 16, que s’apinyaven en el seu centre.
William Parsons (Lord Rosse), amb el seu telescopi reflector de 180 cm d’obertura, el Leviathan of Parsonstown, va poder notar les alineacions d’estrelles més externes (les famoses potes d’aranya formades per alineacions estel·lars, també molt notòries en M13) així com localitzar algunes petites taques o pegats foscos, aglomeracions de pols situades davant del cúmul (més pròxims a la Terra), projectats sobre el cos d’estrelles.

 

El Leviathan de Parsonstown es va construir des de 1842 a 1845

Segons càlculs recents, es compon de prop de 500.000 estrelles, encara que la seva massa és aproximadament 800.000 masses solars. Això es deu a que part de les seves estrelles no són visibles ni amb grans telescopis per haver-se transformat en nanes blanques i estrelles de neutrons.

Conté estrelles variables (del tipus RR Lyrae i Cefeides), a més d’algunes gegants vermelles de llarg període.

La distància a la Terra és de 33.900 anys llum. Té una magnitud aparent de 6,2 el que la fa visible amb prismàtics o un telescopi modest.

Vist amb un telescopi d’aficionat, el cúmul es veu com una “bola de neu” feta d’estrelles del tipus gegant vermella en lloc de flocs.

A partir de 150-200 mm d’obertura es poden resoldre les seves components més externes.

L’edat estimada del cúmul es de 8.000 milions d’anys, és a dir, uns 3.000 milions d’anys més antic que el Sol.

El radi és d’uns 90 anys llum. Si féssim una circumferència d’un radi de 90 anys llum al voltant del Sol, trobaríem menys de 10.000 estels. En aquest mateix volum, M3 conté uns 500.000 estels !!!

 

M3 fotografiada per Jordi Arnella

 

Fonts:
Vikipèdia, Desdelamediterrania.cat, Stelarium, Foto M3: Jordi Arnella

 

 

tag

Després del taller de telescopis 19-04-2024

Posted in: General, Portada on 20 d'abril de 2024

El 19 d’abril, al Mas Roig II de Llagostera, es va fer una trobada amb uns quants socis que volien treure més partit al seu telescopi.

Aquest taller anava dirigit a tots els que tenen un telescopi i tenien dubtes sobre la seva utilització, sigui quin sigui el tipus de telescopi i el nivell de l’usuari.

Així ens hem trobat amb muntures altazimutals i equatorials, motoritzades i no motoritzades i un dobson. En total 6 telescopis.

Els participants han pogut millorar els seus coneixements i aclarir alguns dubtes. Alguns han pogut veure la primera nebulosa amb el seu telescopi i altres connectar la seva primera càmera i fer el primer video de la lluna.

La nit va ser una mica humida, però sense núvols. La lluna, creixent al 85%, il·luminava una mica massa  per veure objectes de cel profund, però a canvi es va deixar retratar sense manies.

Moltes gràcies als facilitadors!!!

 

Varem començar a les 19:30 per muntar els telescopis amb llum de día i poder alinear els buscadors.

 

tag

Resum de la sortida a JAVALAMBRE

Posted in: General, Portada on 18 d'abril de 2024

El cap de setmana del 13 i 14 d’Abril un grup d’Astrogirona ens hem desplaçat fins a la provincia de Terol per visitar el Centre de difusió i pràctica de l’Astronomia GALÀCTICA, a Arcos de Salinas i l’ Observatori Astrofísic de Javalambre, al Pico del Buitre, uns 1000 m. més amunt.

 

El grup

 

Rebuda impressionant

 

Sortíem amb moltes expectativas i s’han complert amb escreix. Dissabte varem fer la visita guiada d’1,5 h. a Galáctica. El cetre es divideix en una part interior i una exterior. La part interior és com un museu interactiu. Allà ens van explicar una mica la missió de l’Observatori i ens van parlar de l’Univers, el Sistema solar, la contaminació lumínica entre altres. La part exterior, coneguda com zona de les cúpules, es composa de nou cúpules que porten el nom de nou dones que han aportat notables descobriments al llarg de l’historia en àrees com la física estelar, galàxies i cosmologia. Dues d’aquestes cúpules alberguen els dos telescopis comercials de que disposen, el GT 40 i el GT 80. Les altres entren en un projecte que estan preparant per a que persones externes puguin allotjar allà els seus equips i connectar-se remotament per fruir, des de casa, del cel envidiable de Javalambre.

 

Vista de Galàctica des del Paseo de la Astronomía

 

A la nit varem fer una observació de 4 h. amb el telescopi GT 80, que té un mirall de 80 cm, el que el fa un dels més grans d’Europa dedicat a la divulgació i a la observació directa. Altres dades del GT 80: 80 cm. d’obertura, f/7, muntura altazimutal en configuració Ritchey-Chrétien amb dos focus Nasmyth, el que els hi permet tenir una càmera fotogràfica muntada sempre en un dels focus i en l’altre tenir un prisma amb objectiu per poder “posar l’ull”. El mirall es bascula cap a un o altre focus segons el que es faci en aquell moment.

 

El GT 80 durant la visita diurna

 

Varem començar la nit veient la Lluna, amb una nitidesa espectacular, després ens va acostar més, amb 560 augments i amb un mando de fletxes esquerra, dreta, amunt i avall ens semblava que estàvem caminant directament per sobre!!!  Vàrem seguir per la M82, M81, M3, M51, M13, M57, les galàxies Antennae en col·lisió… .

L’aparell és tan precís que permet col·locar molts augments amb una qualitat molt bona en la majoria dels casos. Va fer molt bona nit, sense núvols, sense fred, bon seeing i amb un guia molt entusiasta, Alejandro, que ens va acompanyar en el nostre tour per l’espai, ple d’energia a pesar de les hores (Vàrem acabar a les 02:00!!)

 

La cúpula del GT 80. Totes les cúpules de Galáctica estan dedicades a dones científiques. En aquest cas, Vera Rubin.

 

L’endemà ens van portar a visitar l’Observatori Astrofísic de Javalambre. Es tracta d’una instal·lació científica singular dedicada a l’investigació. Ha estat ideat i construit pel  Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA) per dur a terme grans cartografiats tridimensionals astronòmics amb l’objectiu de comprendre l’expansió accelerada de l’univers a través de l’energia i la materia fosca. Per realitzar aquesta tasca, disposen de dos telescopis, un de 80 cm de diàmetre (amb 2 graus de visió) i l’altre amb 250 cm de diàmetre (amb 3 graus de visió), dels quals no ens van permetre fer fotografies per motius de seguretat, però ens vam poder acostar fins a ells i passejar-nos per les instal·lacions, connectades per passadissos subterranis per poder continuar la tasca en els mesos d’hivern en que la neu dificulta molt l’accés per l’exterior.

El projecte J-PAS (Javalambre Physics of the Accelerating Universe Astrophysical Survey) és un cartografiat fotomètric de 8500 graus º del cel visible des de Javalambre en 54 bandes fotomètriques estretes i 2 intermèdies que cobreixen tot l’espectre òptic a més de 3 bandes fotomètriques amples. La combinació d’un telescopi dedicat amb un mirall de 2,5 m de diàmetre i gran camp de visió, combinat amb una càmera de 1.2 Gigapíxels formada per 14 CCDs produeix imatges de gran qualitat i un espectre de baixa resolució, projectant una nova imatge del Cosmos.

El projecte J.PLUS (Javalambre-Photometric Local Universe Survey) utilitza un conjunt de 12 filtres de banda ampla, intermèdia i estreta amb el mateix objectiu de cartografiar el cel visible des de Javalambre. Es tracta d’un cartografiat 3D de l’Univers proper sense precedents que observarà i caracteritzarà desenes de milions de galàxies i d’estrelles de la Via Làctia, d’utilitat per a una gran varietat de qüestions astrofísiques.

 

L’Observatori Astrofísic de Javalambre, situat en el “Pico del Buitre”

 

El grup d’Astrogirona davant la cúpula del JST250

Tots els participants varem estar d’acord que l’experiència ha estat bonísima.  Tot l’equip de Galàctica ens han tractat de manera espectacular. Ens han fet sentir a casa i han estat molt atents a les nostres necessitats, adaptant els seus horaris a la nostra disposició. Ens han mostrat un entusiasme com només es pot mostrar quan fas una feina que t’apassiona. Moltes gràcies Nacho, Alejandro, Gabriel i Roland !!!!

Les fotografies son fetes per membres del grup, membres de Galáctica i automàtiques amb trespeus.

tag

Cap de setmana amb diverses observacions

Posted in: General, Portada on 15 d'abril de 2024

El cap de setmana del 13-14 d’abril va ser molt intens per Astrogirona! Sí, mentre un grup es desplaçava a visitar el Centre Galactica de Javalambre, altres ens vam quedar a Llagostera per gaudir, i fer gaudir, de l’astronomia a moltes persones entusiastes.

Visita al centre Galáctica, Astrogirona
Visita al centre Galáctica, Astrogirona

El dissabte 13 a la nit una trentena de persones ens vam trobar al Mas Roig II de Llagostera, eren els alumnes del Curs d’Astronomia que imparteix Rafael Balaguer.

Va ser una trobada espectacular, sota un cel de primavera molt bonic, en una nit ben serena sense núvols i temperatura molt agradable.

Els alumnes van participar molt activament amb tota la passió per l’astronomia a flor de pell i portant també el seu propi material d’observació! I així vam poder disposar de 6 telescopis, 6 prismàtics, i una muntura equatorial amb càmera i objectiu fotogràfics!

Camp d'observació al Mas Roig II, Noemí León

Camp d'observació al Mas Roig II, Noemí León

Camp d'observació al Mas Roig II, Noemí León

Camp d'observació al Mas Roig II, Noemí León
Camp d’observació al Mas Roig II, Noemí León

Va ser una vetllada inoblidable, on es van poder resoldre dubtes sobre el material i com fer-lo servir, aprendre a reconèixer estels, constel·lacions i objectes a ull nu, i observar-los després amb els prismàtics i telescopis.

Però millor que jo, deixem que ens ho expliqui la Noemí León, fotògrafa i alumna del curs, i que ja és la segona edició dels curs en la que participa!

“Ayer tuve el placer de asistir a la noche de observación astronómica que organizó @astrogirona. Siempre es fascinante escuchar hablar a @rafelbalaguer sobre el universo, ¡estoy aprendiendo tantísimo gracias a él! ¡La pasión que transmite en sus explicaciones se contagia tanto que te hace amar la astronomía mucho más!

¡Fue una noche increíble! Empezamos viendo Júpiter y 3 de sus lunas antes de que se escondiera, después las Pléyades, la Luna (pude hacerle foto con el móvil pegado al ocular del telescopio), la Gran Nebulosa de Orión M42 (a la que aproveché para hacer foto con mi cámara y mi montura ecuatorial) y un montón de cúmulos, nebulosas y galaxias más, como la Galaxia del Cigarro, la del Sombrero o la de la Ballena, y muchas otras que ni puedo recordar, ¡como dos que estaban colisionando la una con la otra! Nos hicimos una mini maratón Messier que fue una pasada (la única maratón que estoy dispuesta a “correr”).

Después Rafa ya conectó la cámara al telescopio para ver con mayor detalle algunas nebulosas y galaxias. Una cámara muy interesante, de videoastronomía, ¡que te permite ver en tiempo real la integración de las imágenes! ¡Era genial ir viendo cómo iban enriqueciéndose de detalles a medida que pasaban los segundos!

Las astrofotografías son preciosas, pero he de decir que poder ver con tus propios ojos a través del ocular del telescopio ¡es una experiencia increíble! ¡Saber que estás viendo a ojo objetos a miles e incluso millones de años luz! Te hace sentir tan pequeño e insignificante, y a la vez tan afortunado de poder ser capaz de observar así el cosmos desde nuestro minúsculo planeta en un rinconcito recóndito del universo… ¡Sin duda una noche que ya tengo mil ganas de repetir!

PS: ¡Ganas de comprarme un telescopio aumentando muy fuerte!”

Mil gràcies, Noemí, per aquesta bonica crònica! I mil gràcies també a totes les persones que van participar en l’activitat!

Efectivament, vam poder observar molts objectes. Entre altres, els objectes principals van ser: Júpiter, la Lluna creixent amb un terminador espectacular, les Plèiades M35, la nebulosa d’Orió M42, M51 (les galàxies en interacció que comentava la Noemí), M96, M97, M81 galàxia de Bode, M82 galàxia del Cigar, M44 el Pessebre, M53 cúmul tancat, M65 i M66 al Lleó, M104 galàxia del barret, M87 amb el seu jet relativista, el camp de galàxies de M105, NGC 4631 galàxia de la Balena…

Us compartim algunes imatges de record d’aquesta observació.

La Lluna fotografiada amb el mòbil per projecció de l'ocular, Noemí León
La Lluna fotografiada amb el mòbil per projecció de l’ocular, Noemí León

M42, nebulosa d'Orió, fotografiada amb la muntura Skywatcher Star Adventurer, Noemí León
M42, nebulosa d’Orió, fotografiada amb la muntura Skywatcher Star Adventurer, Noemí León

Per mostrar el cel profund, en Rafa va fer servir un telescopi Meade RC LX200 de 250mm de diàmetre i 2500mm de focal, amb reductor de focal a f/6.3. La càmera és una Atik Infinity. Totes les imatges següents són una única foto “light” sense processar, d’uns 300 segons d’exposició, a partir de 12 fotografies de 25 segons autoapilades automàticament en temps real.

M51 galàxia del Remolí, Rafael Balaguer
M51 galàxia del Remolí, Rafael Balaguer

M53 cúmul globular, Rafael Balaguer
M53 cúmul globular, Rafael Balaguer

M65, Rafael Balaguer
M65, Rafael Balaguer

M81, Rafael Balaguer
M81 galàxia de Bode, Rafael Balaguer

M87, Rafael Balaguer
M87 i el seu jet relativista, Rafael Balaguer

M104 galàxia del Barret, Rafael Balaguer
M104 galàxia del Barret, Rafael Balaguer

M105 i el seu camp de galàxies, Rafael Balaguer
D’esquerra a dreta NGC 3389, NGC 3384 i M105, Rafael Balaguer

NGC 4631, Rafael Balaguer
NGC 4631 galàxia de la Balena, Rafael Balaguer

I amb ben poques hores de son i descans, el diumenge 14 a primera hora del matí ens vam disposar a participar al Festival d’Aprenentatges “Enforma’t”, organitzat per l’Ajuntament de Llagostera i que es va dur a terme al Parc U d’octubre de Llagostera.

Astrogirona hi va participar amb gran èxit, facilitant l’observació segura del Sol amb un telescopi equipat amb filtre solar de llum blanca que permetia observar les taques solars en alta definició; un telescopi equipat amb filtre Halfa que permetia observar amb detall la fotosfera solar i els filaments i protuberàncies que anaven dansant davant els nostres ulls, i un Solarscope, que permet observar les taques solars per projecció.

Camp d'observació solar a Llagostera, Alex Bueno
Camp d’observació solar a Llagostera, Alex Bueno

Camp d'observació solar a Llagostera, Alex Bueno
Protuberàncies fotografiades amb el mòbil per projecció de l’ocular, Alex Bueno

Moltíssima gent es va apropar a gaudir del Sol amb nosaltres, no vam parar ni un segon d’atendre al públic durant les quatre hores que va durar l’activitat.

Moltes gràcies a les persones que van participar en l’observació solar i, en especial, a l’Àlex Bueno, la Jessica Lleonart i Rafael Balaguer, que la van fer possible.

Rafael Balaguer.

tag