bub
Blog

Visita Observatori Javalambre

Posted in: on 18 de febrer de 2024

SORTIDA ASTRONÒMICA a JAVALAMBRE

Dins de la col·laboració amb Astrobanyoles hem preparant una sortida al Observatori Astronòmic de Javalambre, a Terol, però per motius de infraestructura de l’ observatori (l’obervació Premium es fa per a grups reduïts, el nostre grup ja l’omple i només es pot fer un grup per nit), finalment es realitzaran dues visites separades.

La visita consta de:

Visita guiada a Galáctica: Amb accés a zones no visitables com les cúpules o la sala de control de Galáctica per conèixer el treball dels observatoris professionals.

Observació Astronómica Premium: Observació de 4 h. feta amb el GT 80,  un telescopi amb mirall de 80 cm, un dels més grans d’Europa dedicat a la divulgació i observació directa.

Visita a l’Observatori astrofísic de Javalambre.

Inscripció tancada

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Visita C.E.R.N.

Posted in: on 18 de febrer de 2024

Visitem el CERN

De què està fet l’Univers?

Tot l’univers està format per partícules, però d’on provenen? Quines lleis regulen el seu comportament? L’objectiu d’aquesta visita és permetre als visitants descobrir les grans qüestions de la física contemporània que actualment està explorant el CERN a través de l’LHC i altres acceleradors, i poder visitar algunes de les seves instal·lacions.

Estem organitzant un viatge per poder visitar el CERN amb el gran accelerador de partícules. Es tracta d’un viatge conjunt amb gent d’Astrobanyoles.

El viatge es faria en avió des de Barcelona fins a Ginebra.

Inscripció tancada

Imant amb solenoide al LHC

 

 

tag

Sortida astrofotografia

Posted in: on 17 de febrer de 2024

Sortida d’ observació i astrofotografia al Coll de Can Llach.

Més informació al grup de whatsapp d’Astrogirona

tag

La Nebulosa del Cranc – M1

Posted in: General, Portada on 14 de febrer de 2024

La nebulosa del Cranc és un romanent de supernova (SN 1504), que fou observada i documentada, com a estrella visible a la llum del dia, per astrònoms xinesos i àrabs el 4 de juliol de 1054 i va ser visible durant vint-i-dos mesos.

És la primera entrada del catàleg d’objectes no cometaris de Charles Messier.

Situada a una distància de 6.500 ± 1.600 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Taure.

El seu diàmetre és 13 anys llum i s’expandeix a una velocitat de 1.500 km/s.

 

La Nebulosa del Cranc

Al seu centre hi ha un púlsar (un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics), que gira sobre sí mateix a 30 revolucions per segon i emet polsos de radiació gamma que van des dels rajos gamma fins a les ones de radio.

El descobriment de la nebulosa va ser la primera prova que les explosions de supernoves produeixen púlsars.

 

Púlsar de la nebulosa del Cranc. Aquesta imatge combina informació òptica del Hubble (en vermell) i imatges de raigs X del Chandra (en blau).

 

Aquesta nebulosa és una font de radiació útil per estudiar els cossos celestes que l’oculten. A les dècades del 1950 i 1960 es va cartografiar la corona solar mitjançant l’observació de les ones de radio produïdes per la nebulosa del Cranc que passaven a través del Sol. El 2003 es va mesurar l’espessor de l’atmosfera de Tità, un dels satèl·lits de Saturn, quan blocava els rajos X emesos per la nebulosa.

A l’inici del segle XX, l’anàlisi de les primeres fotografies de la nebulosa, realitzades al llarg dels anys, va revelar que la nebulosa s’expandia. Quan es va determinar l’origen de l’expansió es va deduir que la nebulosa s’havia format uns 900 anys enrere i hi ha documents històrics que indiquen que el 1054 una nova estrella, prou brillant com per a ser visible a la llum del dia, va ser observada per astrònoms xinesos i àrabs a la mateixa regió del cel.

Es possible que aquesta nova estrella brillant també fos observada pels anasazi ( avantpassats dels indis nord americans, desapareguts poc abans de l’arribada dels europeus)  i registrada en petroglifs (gravats en pedra). A causa de la seva gran distància i el seu caràcter efímer, aquesta “nova estrella” observada per xinesos i àrabs només podia haver estat una supernova, una enorme estrella en plena explosió que, una vegada ha esgotat la seva font d’energia mitjançant la fusió nuclear, es col·lapsa sobre sí mateixa.

En llum visible, la nebulosa del Cranc consisteix en una amplia massa de filaments de forma ovalada, de aproximadament sis minuts d’arc de longitud i una amplada de quatre minuts d’arc, envoltant una regió central de  color blau difús. En comparació, la Lluna plena cobreix trenta minuts d’arc. Els filaments són les restes de l’atmosfera de l’estrella progenitora, i estan constituïts principalment d’heli i hidrogen ionitzat, juntament amb carboni, oxigen, nitrogen, ferro, neó i sofre. La temperatura dels filaments està compresa entre els 11.000 i els 18.000 K, i la seva densitat és unes 1.300 partícules per cm3.

Els models teòrics d’explosions de supernoves suggereixen que l’estrella progenitora que va crear la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d’entre vuit i dotze masses solars. Les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars són considerades massa lleugeres com per produir explosions de supernova, finalitzant la seva vida produint una nebulosa planetària, mentre que les que tenen més de dotze masses solars produeixen una nebulosa amb una composició química diferent a l’observada en el cas de la nebulosa del Cranc.

Un dels principals problemes provocats per l’estudi d’aquesta nebulosa és que la massa combinada de la nebulosa i el púlsar és menor que la massa estimada de l’estrella progenitora. La diferència d’aquestes dues masses és una incògnita pendent de resolució.

L’explicació predominant considera que una proporció considerable de la massa de l’estrella progenitora va ser ejectada per un ràpid vent estel·lar abans de l’explosió de supernova, com succeeix en nombroses estrelles massives com les Wolf-Rayet. Tot i així, un vent d’aquest tipus hauria creat una closca al voltant de la nebulosa i, encara que s’han portat a terme diversos intents per observar la suposada closca usant diferents longituds d’ona, ningú ha aconseguit trobar res.

Fonts : Vikipèdia

tag

Sortida astrofotografia

Posted in: on 13 de febrer de 2024

Sortida d’ observació i astrofotografia al Coll de Can Llach.

Més informació al grup de whatsapp d’Astrogirona

tag

Calçotada d’Astrogirona

Posted in: on 5 de febrer de 2024

Ja torna a ser temporada de calçots, i ara que ens hem retrobat, ens volem seguir veient!
Diumenge, 25 de febrer, a les 13:00, a Llagostera!!

Així que pim-pam, com qui no vol la cosa, per tal que ens veiem les cares els uns als altres en una activitat  diurna, estem organitzant la Calçotada d’Astrogirona!

Calçots a dojo! Andreu Palomares
Calçots a dojo! Andreu Palomares
Quan? el 25 de febrer de 2024, a les 13:00. Qui vulgui venir a col·laborar, cuinar… pot fer-ho entre les 11:00 i les 11:30.

Per a Qui? EXCLUSIVA per als Socis d’Astrogirona, i els seus amics i familiars.

Què oferim? Calçots, xai, botifarra, amanida, pa i vi/refresc/aigua, postres.

Preu: Adults 15 €, nens a partir de 12 anys 15€, nens de 6 a 12 anys 8€, nens menors de 6 anys gratuït.

Què cal portar? Plats, gots, coberts, (guants i pitets si voleu) i moltes ganes de xerinola!

Lloc: Zona recreativa “LA CANYERA”, Carrer Hortènsia, cantonada Av. Catalunya, Llagostera. TROBAREU LA UBICACIÓ EN L’ENLLAÇ AL PEU. “La Canyera” disposa de parc infantil i lavabos.

Inscripcions: Cal  omplir el formulari, clicant AQUÍ

i si voleu fer algún comentari, ho podeu fer a través de l’adreça activitats@astrogirona.cat

Data límit inscripcions: dimecres, 21 de febrer de 2024

Un cop us inscriviu, rebreu instruccions per fer el pagament.

Au, vinga!!! Animeu-vos a participar. Si sou veterans, ens retrobarem, i si sou novells en la Associació, frisem per conèixer-vos!

tag

Sortida astrofotografia

Posted in: on 1 de febrer de 2024

Sortida d’ observació i astrofotografia al Coll de Can Llach.

Més informació al grup de whatsapp d’Astrogirona

tag

Xarxa sismològica d’Astrogirona

Posted in: Portada, Recerca on 24 de gener de 2024

Xarxa sismològica d’Astrogirona.

Des del seus orígens al 1999, un dels objectius bàsics d’Astrogirona és contribuir de manera activa a la socialització i democratització del coneixement mitjançant la recerca i la divulgació científica, especialment a partir de l’astronomia, posant a disposició del públic les seves intal·lacions i equips.

I seguint aquest full de ruta fundacional, recentment Astrogirona ha iniciat un nou projecte de recerca en l’àmbit de la ciència ciutadana. La ciència ciutadana és la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics aficionats o no professionals. La ciència ciutadana s’orienta a la generació de nou coneixement amb la participació activa i imprescindible de la ciutadania en totes les etapes del procés de recerca, ja sigui en la captació o processament de dades (proveïment participatiu), la seva interpretació (intel·ligència distribuïda), la definició de problemes, reptes, objectius i captació de dades (ciència participativa) o en el disseny amb persones científiques professionals de la recerca que s’ha de dur a terme (ciència col·laborativa).

Els participants voluntaris proveeixen dades experimentals o equips als investigadors. Els voluntaris, alhora que aporten valor a la recerca, adquireixen nous coneixements i habilitats. Com a resultat d’aquest escenari obert, col·laboratiu i transversal, les interaccions entre ciència, societat i polítiques investigadores milloren, conduint a una investigació més democràtica, basada en la presa de decisions fonamentada en evidències sorgides del mètode científic, totalment o parcialment, per part de científics aficionats o no professionals.

El nou projecte d’Astrogirona està centrat en la sismologia, amb l’objectiu de monitoritzar de forma autònoma i directa els terratrèmols i també estudiar la seva possible relació amb l’activitat solar, ajudant a caracteritzar millor el sistema Sol-Terra-Lluna i les interaccions mútues entre aquests tres cossos.

Per això, Astrogirona ha instal·lat dos sismòmetres, que treballaran en xarxa. Ambdós sensors estan ubicats en zones rurals a camp obert per tal de minimitzar el soroll de fons provocat per les activitats humanes que emmascaren els senyals procedents de les ones sísmiques. Així, un sismòmetre s’ha instal·lat al Mas Roig II de Llagostera, molt a prop de la comarca de la Selva, amb certa sismicitat recurrent; i l’altre està instal·lat a Can Lleonart, a Rocafort de Bages, a la Catalunya central.

La xarxa sismològica d’Astrogirona consta de dos sismòmetres INFILTECQM1.

El sismòmetre INFILTECQM1 va ser dissenyat i construït per fer accessible la ciència de la sismologia a persones, escoles, instituts, etc. a un cost raonable. Amb el sismòmetre INFILTECQM1 assolim la capacitat de registrar i analitzar els terratrèmols. Per exemple, a l’aula, l’instrument permet als alumnes observar un terratrèmol exactament quan s’està produint, i així els estudiants podran veure com es desenvolupa en temps real un esdeveniment actual, molt abans que es publiquin els informes dels mitjans.

El sismòmetre INFILTECQM1, desenvolupat a partir de geòfons, i combinat amb el programari AmaSeis, permet l’enregistrament en temps real d’esdeveniments sísmics i simplifica l’anàlisi de dades. El programari AmaSeis emmagatzema automàticament moviments del terra per tal que el terratrèmol pugui ser extret i analitzat posteriorment. El sistema enregistra clarament terratrèmols locals de magnitud 3,5, i inferiors, a una distància de fins 150 km; i terratrèmols de magnitud 6,5 o més que es produeixin a qualsevol lloc del món.

Els terratrèmols són causats pel moviment sobtat de blocs de l’escorça terrestre. El moviment implica la fractura de roques fràgils i el moviment de les roques al llarg de les fractures. Una fractura de les roques al llarg de la qual es produeix el moviment s’anomena falla.

Quan es produeix un terratrèmol, allibera energia en forma d’ones que irradien des de la font del terratrèmol en totes direccions. Els diferents tipus d’ones d’energia sacsegen el sòl de diferents maneres i també viatgen per la Terra a diferents velocitats.

Ones sísmiques, Luke Triton, Steven Earle et al.
Ones sísmiques, Luke Triton, Steven Earle et al.

• Les ones més ràpides, i per tant les primeres en arribar a un lloc concret, són ones P (primàries) o ones de compressió. Com el so, aquestes ones es mouen comprimint i expandint material alternativament en la direcció del moviment.

• Les properes ones significatives en arribar són les S (ones secundàries). Viatgen a través del material que mou la Terra cap amunt i cap avall i de costat, de forma perpendicular a la direcció del moviment.

• Les últimes en arribar són les ones superficials, que viatgen més lentament que les ones P i S i que mouen el sòl com una ona oceànica (Rayleigh) o de costat a costat com les ones S (Love). Aquestes ones estan limitades a viatjar dins de les capes superiors de la Terra.

Precisament, la distinció entre tipus de moviments ondulatoris és important perquè determina què es registrarà en un sismòmetre. Els nostres són sismòmetres de component vertical (Z), que significa que registren ones que desplacen el sòl només en direcció vertical. Així, podem esperar captar ones P, S i Rayleigh. Com que les ones Love es desplacen horitzontalment no quedaran enregistrades en aquests sismòmetres.

A continuació es mostren els darrers sismogrames obtinguts a cada estació. L’arxiu complet es pot consultar en els enllaços següents:

ESTACIÓ SISMOLÒGICA MAS ROIG II.

ESTACIÓ SISMOLÒGICA CAN LLEONART.

TERRATRÈMOLS ENREGISTRATS PER LA XARXA D’ASTROGIRONA.

DARRERS TERRATRÈMOLS ENREGISTRATS A CATALUNYA.

Darrer sismograma obtingut a l'estació MAS ROIG II, Rafael Balaguer
Darrer sismograma obtingut a l’estació MAS ROIG II, Rafael Balaguer

Darrer sismograma obtingut a l'estació CAN LLEONART, Rafael Balaguer
Darrer sismograma obtingut a l’estació CAN LLEONART, Rafael Balaguer

També es pot sol·licitar informació addicional sobre alguna data o sisme concret enviant un email a Rafael Balaguer a recerca@astrogirona.cat.

Terratrèmol d’Aykol, Xina, 22-01-2024.

Com a exemple de la nostra capacitat de detecció compartim aquí el terratrèmol que va tenir lloc el passat dia 22 de gener de 2024, a les 18:09 TU (Temps Universal), al nord-oest de la localitat xinesa d’Aykol, a prop de la frontera de Xina amb Kirguizstan. Va ser un terratrèmol de magnitud 7, amb l’epicentre a 13 km de profunditat, que malauradament va causar un mínim de 3 morts, 6 persones ferides i múltiples danys amb edificis col·lapsats. El terratrèmol es va mesurar a Catalunya a partir de les 18:37 TU.

En Rafael Balaguer, responsable de la xarxa sismològica d’Astrogirona, ens explica que pràcticament va observar en temps real aquest sisme, doncs estava connectat remotament via internet al sismòmetre del Mas Roig II a Llagostera quan va apreciar que clarament es captava un senyal amb un patró molt diferent al soroll de fons “habitual”.

Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer

Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer

Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer

Un cop extret i processat el possible terratrèmol captat, en Rafael va comprovar els registres de la xarxa sismològica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i, en efecte, diverses estacions van enregistrar aquest sisme exactament en el mateix interval de temps que mostrava el registre del sismòmetre del Mas Roig II, validant així la qualitat de les nostres mesures i l’acurada i fiable capacitat de detecció.

Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 22-01-2024 a Aykol, Xina, ICGC-Rafael Balaguer

Rafael Balaguer.

tag

Què hi ha darrere el batec?

Posted in: on 22 de gener de 2024

“Què hi ha darrere el batec?”

LLOC: Biblioteca Julià Cutiller, Llagostera

DIA: 27 de maig 2024, dilluns

HORA: 19:00 h

Conferència a càrrec de Ramon Brugada, professor catedràtic de cardiologia i director de la Càtedra de Malalties Cardiovasculars a la Universitat de Girona. A l’Hospital Universitari Josep Trueta és cap de cardiologia, director de la Unitat de Cardiopaties Familiars i director del Laboratori de Diagnosi de Genètica Cardiovascular..

ECG, Brugada Syndrome Project
ECG, Brugada Syndrome Project

La Biblioteca Julià Cutiller participa al projecte BiblioSTEAM per fomentar el coneixement científic i tecnològic. El projecte pretén fomentar el coneixement i les disciplines científiques i tecnològiques entre els usuaris de les biblioteques de les comarques gironines.

És un projecte coordinat pel Servei de biblioteques de la Diputació de la Diputació de Girona, que compta amb el suport de dues entitats per dur-lo a terme: l’ACDIC (Associació Catalana de Divulgadors Científics) i l’empresa Innova’t Educació per als tallers de robòtica i programació (adreçats a infants i joves).

tag

Entre la vida i la mort: salut i malaltia a l’antic Egipte

Posted in: on 22 de gener de 2024

“Entre la vida i la mort: salut i malaltia a l’antic Egipte”

LLOC: Biblioteca Julià Cutiller, Llagostera

DIA: 11 de març de 2024, dilluns

HORA: 19:00 h

Conferència a càrrec de Bibiana Agustí, arqueo-antropòloga, Doctora en Història per la Universitat de Girona (1999) amb la tesi doctoral: “Els rituals funeraris en el període Calcolític – Bronze Final al nord-est de Catalunya”.

Instrumental mèdic a l'antic Egipte, Jeff Dahl
Instrumental mèdic a l’antic Egipte, Jeff Dahl

La Biblioteca Julià Cutiller participa al projecte BiblioSTEAM per fomentar el coneixement científic i tecnològic. El projecte pretén fomentar el coneixement i les disciplines científiques i tecnològiques entre els usuaris de les biblioteques de les comarques gironines.

És un projecte coordinat pel Servei de biblioteques de la Diputació de la Diputació de Girona, que compta amb el suport de dues entitats per dur-lo a terme: l’ACDIC (Associació Catalana de Divulgadors Científics) i l’empresa Innova’t Educació per als tallers de robòtica i programació (adreçats a infants i joves).

tag