bub
Blog

Observació privada Col·legi d’Advocats de Girona

Posted in: on 11 d'abril de 2024

Astrogirona portarà els telescopis a la terrassa del Ilustre Col·legi de l’Advocacia de Girona per fer una observació astronòmica.

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Observació a ull nu cel de PRIMAVERA

Posted in: on 6 d'abril de 2024

Activitat recomanada per a tots aquells que volen aprendre els noms de les estrelles i reconèixer les constel·lacions a simple vista. Pretén ser una estona de passar-ho bé gaudint de l’espectacle de l’Univers tal com l’han vist els nostres avantpassats, en un cel fosc i lluny de tota contaminació.

La durada de l’activitat serà entre una hora o una hora i mitja, en la que ens explicaran, assenyalant amb un punter làser,  les diferents constel·lacions de primavera. També podrem veure les constel·lacions circumpolars que són visibles tot l’any.

Cal inscripció prèvia omplint el formulari que trobareu AQUÍ

 

Constel·lacions de Primavera

 

tag

M 44 Cúmul del Pessebre o Cúmul del Rusc

Posted in: General, Portada on 27 de març de 2024

El Cúmul del Pessebre és un cúmul obert de la Via Làctia en la constel·lació de Càncer. A una distància de la Terra de 577 anys llum.

Un cúmul obert és un grup d’estrelles nascudes més o menys al mateix temps, del mateix núvol gegant de material. Així, les estrelles que el formen tenen una composició química similar. Al contrari que la majoria d’estrelles, que s’estenen poc a poc després del naixement, aquestes “joves” amb una edat estimada de 730 milions d’anys, romanen unides gràcies a la seva mútua atracció gravitatòria.

Va ser identificat per Àratos de Soli en el 260 a.C., però va ser Galileu en 1610 qui va poder distingir per primera vegada les estrelles que el componen. Galileu va identificar 44 estrelles, però es creu que poden ser unes 1000.

 

En el cel podem trobar El Pessebre amb l’ajuda de l’Osa Major, Pollux i Regulus.©Vito Technology, Inc.

 

El cúmul té una magnitud global de 3,7 i apareix a l’observació com una zona de lluminositat difusa, cobrint 95 minuts d’arc.  Conté  gran quantitat d’estrelles variables polsants, cap de les quals és fàcil d’observar pels aficionats.

M 44 es pot observar a ull nu en cels molt foscos, gràcies a la seva magnitud total, però les seves estrelles són massa febles per ser observades a ull nu individualment. Amb binoculars es poden resoldre un gran nombre d’estrelles i amb un telescopi de 150 mm es mostra magnífic.

 

M 44 Cúmul obert del Pessebre

 

La seva edat i moviment propi coincideixen amb els de les Hiades, el que suggereix que podrien compartir un origen comú.

Com molts cúmuls estel·lars de qualsevol tipus, El Pessebre ha experimentat una segregació massiva, procés en el que els membres més pesats del sistema tendeixen a moure’s cap al centre del mateix, mentre els més lleugers tendeixen a allunyar-se del centre. Això significa que les estrelles massives més brillants es concentren al nucli del cúmul mentre les més dèbils i menys massives és concentren a la corona.

En total, el cúmul conté un mínim de 1000 estrelles unides per la gravetat, per a una massa total al voltant de 500-600 masses solars. Estudis recents han comptat 1010 estrelles, de les quals el 68% són nanes vermelles, 30% son estrelles similars al Sol  amb classificació espectral F, G i K i quasi 2% son estrelles brillants classe A. També hi ha presents cinc estrelles gegants.

Fins ara, s’han identificat 11 nanes blanques que representen la última etapa de les estrelles més massives del cúmul, que originàriament pertanyien al tipus espectral B.

Pels voltants i fins i tot dintre del mateix cúmul, encara que situades molt més lluny que qualsevol de les seves estrelles, pot observar-se un petit cúmul de galàxies disperses, no gaire brillants ni grans. Formen part del conjunt Coma-Lleó.  Amb una lluentor feble, poden ser observades fàcilment per qualsevol telescopi mitjà equipat amb una càmera CCD o fins i tot amb fotografies de llarga exposició. Alguns exemples són NGC 2637 o IC 2388.

M 44 està situat en el mateix pla que la eclíptica (pla en el que orbiten els planetes), el que vol dir que de vegades, es pot veure els planetes transitar entre les seves estrelles.

Al setembre de 2012 es van descobrir dos planetes (exoplanetes) orbitant cada un al voltant de la seva estrella dins el cúmul. Aquesta troballa va ser significativa perquè va ser la primera vegada que es trobaven planetes orbitant estrelles molt similars al Sol dins d’un cúmul estel·lar.

 

Els antics havien vist el cúmul com un rusc o com un pessebre.  Popularment es coneixia com El Rusc, perquè aquesta taca borrosa d’estrelles s’assembla a un eixam d’abelles.

D’altra banda, els grecs i romans veien un pessebre, és a dir un recipient d’on mengen els animals, on dos rucs, les estrelles Asellus Borealis i Asellus Australis (asellus és ruc en llatí), s’alimentaven. Segons la mitologia els rucs pertanyien als déus Dionís i Silè, els qui els van muntar a la batalla contra els Titans. Els Titans es van espantar pels brams dels rucs, el que va permetre que els déus Olímpics guanyessin. Com a recompensa, els rucs vans ser col·locats al cel, convertits en estrelles.

 

Fonts : Vikipèdia, Wikipedia, Star Walk

 

 

 

tag

NGC 2403

Posted in: General, Portada on 24 de març de 2024

Es tracta d’una galàxia espiral intermèdia. Això vol dir que morfològicament es classifica entre una galàxia espiral barrada i una galàxia espiral sense barra.

Té una extensió de 75.000 anys llum i la podrem trobar a uns 8 milions d’anys llum de distància, en direcció a la constel·lació de la Girafa (Camelopardalis). És possible observar-la amb binocles de 10×50.

És una de les galàxies espirals més properes a la Via Làctia a part de les del Grup Local i és la primera galàxia fora del Grup Local en la qual es van descobrir estels variables del tipus cefeida(1).

Forma part del Grup M81 i del Núvol de Galàxies de Coma-Escultor.

Es troba inclinada uns 15 graus respecte al pla horitzontal, el que dificulta una mica l’observació dels seus braços.

Hi podem observar diverses aglomeracions a causa del gran nombre de regions H II de formació estel·lar en els seus braços espirals, sis d’ells molt grans (amb mides fins a 2.000 anys llum). Aquestes regions, caracteritzades pel seu color vermellós en les fotografies, reben energia dels cúmuls d’estels calents i massius que exploten com brillants supernoves al final de les seves vides curtes i tumultuoses.

En el segle XX van tenir lloc dues supernoves en aquesta galàxia, una el 1954 i altre el 2003.

 

 

  1. Les cefeides o variables cefeides són una classe d’estrelles variables, que presenten modulacions periòdiques de lluminositat extremadament regulars, i de les variables polsants, són les que presenten menys variació en el període de pulsació. Son importants indicadors de distància per establir escales de distància galàctiques i extragalàctiques. L’observació de les variables cefeides en galàxies properes van permetre la primera determinació precisa de la constant de Hubble, que és la taxa d’expansió de l’Univers.

 

Fonts : Vikipèdia, Portal de l’Astrònom, Astronomy Now

Imatge: Martín Pugh (para portalastronomico.com)

 

tag

Enforma’t Festival d’Aprenentatges, a Llagostera

Posted in: on 17 de març de 2024

El dia 14 d’Abril tindrà lloc a Llagostera l’Enforma’t Festival d’Aprenentatges, exposició d’activitats educatives que es realitzen al municipi. És una activitat gratuita i té lloc a la Zona Esportiva.

Astrogirona serà present oferint una observació solar amb telescopi!

El Sol amb filtre d’hidrògen alfa des de l’observatori d’AstroGirona Foto: Jordi Arnella

 

tag

Taller d’utilització del telescopi

Posted in: on 17 de març de 2024

Tant si tens un telescopi i no acabes de saber com utilitzar-lo, com si vols fer preguntes,  o necessites practicar més, aquest pot ser el teu moment!

El proper 19 d’abril, al Mas Roig II de Llagostera (trobareu la ubicació al final d’aquesta pagina), farem una trobada amb tots els qui vulguin treure més partit al seu telescopi. Ens trobarem allà a les 19:30 i muntarem el telescopi abans que es faci de nit. Allí hi trobareu gent que us guiarà pel muntatge,  posada en estació, alineació amb estrelles i funcionament del GO TO (comandament de la muntura motoritzada)

Aquest taller està dirigit a tots els que tenen un telescopi i tenen dubtes sobre la seva utilització, sigui quin sigui el tipus de telescopi i el nivell de l’usuari. Entre tots les dissiparem.

Parlarem de com cal utilitzar-los i després ens centrarem en cada telescopi en concret. Tot seguit, si el temps ho permet, farem observació dels objectes més significatius de la nit.

Què cal portar?

  • Tot el teu equip d’observació: telescopi, muntura, oculars, bateria, instruccions si les tens…
  • Roba d’abric
  • Frontal
  • Si vols pots portar alguna cosa per sopar, cap problema!
  • És recomanable haver repassat les instruccions del vostre instrument.

Per als qui vulguin venir amb el seu telescopi caldrà apuntar-se omplint aquest Formulari inscripció, informant del model de la vostra muntura.

Aquesta activitat és gratuita pels socis. Per als no socis el preu serà de 36 euros (que és la quota anual d’AstroGirona) i inclourà un any de pertinença a l’Associació,  i així podrà assistir a altres cursos i/o tallers per a socis i venir amb el seu equip a totes les sortides d’observació que es realitzin.

Taller de telescopis 2023 Foto:Irene Corney

 


tag

Marató Messier al Mas Roig II, dia 5 d’abril

Posted in: on 17 de març de 2024

La ja tradicional Marató Messier és una activitat feta per i pels socis

Completar aquesta marató requereix veure en una sola sessió d’observació, del vespre fins a la matinada, tots els 110 objectes del catàleg de l’astrònom francès del segle XVIII Charles Messier.

Tot i semblar desencoratjador, per als maratonians de l’hemisferi nord sovint hi ha caps de setmana, prop de l’equinocci de primavera, amb nits sense Lluna favorables per a completar la tasca.

Així, t’animem a compartir amb nosaltres aquesta experiència d’intentar observar 110 meravelles del cosmos el proper dia 5 d’abril.

Us hi esperem a partir que el Sol es pongui! El camp d’observació està detallat al mapa, serà al pàrquing del Mas Roig II de Llagostera.

 

Desplegarem diversos telescopis, alguns equipats amb càmeres per tal de poder observar també, directament a la pantalla de l’ordinador, les galàxies, nebuloses i cúmuls que aniran desfilant un rere l’altra davant nostre.Així tothom podrà observar còmodament aquests objectes tan febles i fugissers i, fins i tot, emportar-se’ls posats, fotografiant amb el mòbil directament la pantalla de l’ordinador mostrant en temps real l’objecte observat, per exemple:

Auto apilat de fotografies de M51 (Jordi Arnella)

Per  facilitar la tasca dels maratonians, convé saber l’ordre en què hem d’observar els objectes. Hi ha diverses eines que ens permeten personalitzar la nostra pròpia taula d’observació ben acurada, que cal seguir bé si no ens volem perdre cap objecte i també fotografiar-lo. Podeu consultar tant la llista d’objectes a observar i la seva localització amb aquestes guies: OBJECTES EN ORDRE D’OBSERVACIÓ, GUIA i MAPES.

Els resultats de l’observació i captura d’imatges amb la tècnica de CCD visual, on prioritzem la velocitat en el canvi d’objectes, són prou interessants, tenint en compte que normalment en tractar-se d’una sola fotografia de molt poca exposició la qualitat quedarà sempre molt limitada. Però a canvi podrem gaudir d’una observació del cel molt sensible i ràpida, gairebé en temps real, especialment indicada per agilitzar l’observació dels objectes de la Marató Messier.

Una marató que també podeu conèixer de forma excepcional mitjançant aquesta fantàstica sèrie d’articles, de ben segur la millor informació sobre el Catàleg Messier en català. I us proposo començar el viatge pel final que ha triat el seu autor, en Dídac López. Per a navegar d’objecte a objecte podeu fer servir el cercador.

Animeu-vos a acompanyar-nos, això sí, ben abrigats! Gairebé tocarem el cel profund!

tag

Exposició Fotografies Astrobanyoles

Posted in: on 17 de març de 2024

Exposició de fotografies organitzada per Astrobanyoles al Museu Darder de Banyoles. Algunes de les fotografies exposades son fetes per socis d’AstroGirona.

L’exposició romandrà visitable fins el 2 de juny.

 

;

tag

Sortida astrofotografia

Posted in: on 16 de març de 2024

Sortida d’ observació i astrofotografia al Coll de Can Llach.

Més informació al grup de whatsapp d’Astrogirona

tag

Detecció de 7 sismes a Llagostera, Vidreres i Santa Cristina d’Aro

Posted in: General, Portada on 12 de març de 2024

Els darrers dies els sismòmetres de la xarxa sismològica d’Astrogirona han detectat set petits terratrèmols a Llagostera, Vidreres i Santa Cristina d’Aro.

El dia 8 de març de 2024 es van detectar dos sismes, un a Llagostera i un a Vidreres.

El de Vidreres, a tocar del nucli urbà, es va produir a les 02:56, amb magnitud 0.2 i a una profunditat de 6.4 km.

Terratrèmol del 08-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 08-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer

El de Llagostera, a tocar de Font Bona, al Puig de les Vacasses, es va produir a les 08:15, amb magnitud 0.5 i a 5 km de profunditat.

Terratrèmol del 08-03-2024 a Llagostera, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 08-03-2024 a Llagostera, Rafael Balaguer

El dia 9 de març, al Puig de Cadiretes, es va detectar un terratrèmol de magnitud 1.7 a 2.4 km de profunditat, a les 11:05.

Terratrèmol del 09-03-2024 a Llagostera, Rafael Balaguer
Terratrèmol del 09-03-2024 a Llagostera, Rafael Balaguer

El dia 11 de març a les 11:55, també a Vidreres i al límit del nucli urbà, es va enregistrar un sisme de magnitud 0.7 molt a prop de la superfície.

Terratrèmol del dia 11-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer
Terratrèmol del dia 11-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer

Cap dels terratrèmols hauria generat danys ni s’hauria percebut per la població, doncs es poden notar arribant a magnitud 2.

El dia 15 de març a la 01:28-01:29, es va produir un terratrèmol de magnitud 2.3 a Vidreres, a 0 km de profunditat, a la zona de Caulès. Aquest sisme sí que s’hauria pogut percebre per la població propera a l’epicentre, no hauria causat danys.

Terratrèmol del dia 15-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer
Terratrèmol del dia 15-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer

I el mateix dia 15, a les 19:30, una altre terratrèmol, també a Caulès, s’ha deixat notar amb magnitud 2.8, amb epicentre a 0.1 km de profunditat. No hauria causat danys, però diverses persones de Llagostera reporten que han sentit “com un tro” i que “ha tremolat la casa”, i que s’ha sentit un tremolor a la Plaça del Mercat.

Terratrèmol del dia 15-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer
Terratrèmol del dia 15-03-2024 a Vidreres, Rafael Balaguer

També, el dia 16 de març, a les 08:12, es va produir un terratrèmol de magnitud 2.9, a 5.2 km de profunditat, a Santa Cristina d’Aro, al Golf Costa Brava. Es va deixar sentir en les poblacions properes en forma de petit tro i algunes tremolors de cases, objectes…

Terratrèmol del dia 16-03-2024 a santa Cristina d'Aro, Rafael Balaguer
Terratrèmol del dia 16-03-2024 a santa Cristina d’Aro, Rafael Balaguer

Hem situat sobre el mapa els darrers sismes enregistrats en pocs dies al voltant de la falla de Vidreres:

Terratrèmols al voltant de la falla de Vidreres, des del dia 8 de març fins al 15 de març de 2024, Rafael Balaguer-ICGC
Terratrèmols al voltant de la falla de Vidreres, des del dia 8 de març fins al 15 de març de 2024, Rafael Balaguer-ICGC

Els sismòmetres operats per Astrogirona estan ubicats al Mas Roig II de Llagostera i a Can Lleonart, a Rocafort de Bages.

Trobareu més informació aquí.

Rafael Balaguer.

tag