La nit del 31 d’agost de 2023 va ser una nit molt especial. Una nit on el cel va oferir un espectacle molt poc habitual, una “Superlluna Blava” amb conjunció amb Saturn!
Superlluna Blava del 31 d’agost de 2023, Rafael Balaguer i Jessica Lleonart
Sí! Aquesta Lluna va ser molt especial, la unificació d’una Superlluna i una “Blue Moon”, una “Super Blue Moon”. Tanmateix, la Lluna no semblarà especialment blava en aquest moment. El terme “Lluna Blava” no té res a veure amb el color, sinó que es refereix a dues Llunes plenes que es produeixen en el mateix mes natural (com en aquest cas), o a la tercera Lluna plena d’una estació que té quatre Llunes plenes. Mentrestant, una Superlluna es refereix a una Lluna plena que es produeix quan la lluna està més a prop de la Terra en la seva òrbita (perigeu), donant lloc a un aspecte lleugerament més gran i més brillant (entre un 10% i 15% més aproximadament).
Les coincidències de la Superlluna Blava són rares, i la NASA diu que es produeixen de mitjana una vegada cada dècada. Malgrat això, una Superlluna Blava podria passar dues vegades en el mateix mes, o poden passar fins a dues dècades entre una Superlluna Blava i la següent.
En qualsevol cas, aquesta LLuna plena haurà estat la més gran i brillant del 2023, i no tornarà a coincidir una Superlluna Blava fins al 2037!
Però per si tot això no fos prou, aquesta nit també vam poder gaudir d’una conjunció de la Superlluna Blava amb Saturn!
Superlluna Blava amb conjunció amb Saturn el 31 d’agost de 2023, Rafael Balaguer i Jessica Lleonart
A més Saturn va arribar a l’oposició (quan es troba oposat al Sol al cel), situat a la constel·lació d’Aquari, el dia 27 d’agost. Aproximadament al mateix temps que Saturn assoleix l’oposició, també fa la seva aproximació més propera a la Terra, anomenada perigeu, fent-lo aparèixer notablement més brillant i més gran. De manera que tots aquests dies just abans i després de l’oposició són els millors per observar-lo.
Curiositats:
El terme “Lluna blava” és un calc de l’expressió anglesa “Blue Moon”. El seu origen no és gaire clar. La primera vegada que apareix el terme és en un pamflet del 1528 contra el clergat britànic, titulat “Rede Me and Be Not Wrothe”: “Yf they say the mone is belewe / We must believe that it is true” (“Si pretenen que la Lluna és blava, ens ho hem de creure”). Això no obstant, la traducció de l’anglès antic és ambigua, ja que la paraula de la qual deriva blava, belewe (“blue”), podia significar “traïdor”. Al segle XVIII, abans de la reforma del calendari gregorià, hi havia un desfasament entre les estacions i la Lluna, i podia ser que la primavera hagués començat i hagués passat una Lluna plena abans que el càlcul de la Pasqua posés la primera Lluna de primavera. Llavors, l’Església havia d’explicar si la Lluna plena era la Lluna de Pasqua de Resurrecció o una de falsa, que llavors anomenarien (Belewe Moon) “Lluna traïdora” i, així, la gent hauria de continuar el dejú un altre mes seguint la Quaresma.
Però també existeix una Lluna blava en el seu sentit literal; es produeix quan la Lluna sembla tenir un color blavós per a l’observador (i no necessàriament amb Lluna plena) i és un esdeveniment molt poc comú. L’efecte és degut a partícules de pols o fum a l’atmosfera. Aquest fenomen fou observat amb els focs forestals de Suècia i Canadà als anys 1950 i 1951, i després de l’erupció del volcà Krakatau el 1883, quan la Lluna mantingué un tint blavós durant quasi dos anys. També es veié Lluna blava amb l’erupció del volcà mexicà El Chichón, amb el Saint Helens el 1980, i amb el Pinatubo el 1991.
El fenomen es produeix quan hi ha partícules en suspensió una mica més amples que la longitud d’ona de la llum vermella (0,7 micròmetres), i cap d’altres mesures. Aquest fenomen és rar, ja que els volcans i els focs forestals normalment alliberen barreges de partícules de moltes mides, la major part d’aquestes més petites d’1 micròmetre, i tendeixen a dispersar la llum blava. Aquest tipus de núvols de cendra produeixen Llunes vermelles, i és un fenomen força més comú.
I també tenim una altra possibilitat d’observar una Lluna blava, durant un eclipsi total de Lluna!
Durant l’eclipsi total de Lluna del 21 de gener de 2019, prop de l’instant de màxima foscor de l’eclipsi, la Lluna es va tenyir també una mica de blau, i vaig tenir la sort de poder fotografiar aquest precís moment. En aquest cas el color blavós es deu a l’ozó de la nostra atmosfera.
Eclipsi total de Lluna del 21 de gener de 2019, Rafael Balaguer
Les fotografies de la Superlluna Blava i la conjunció amb Saturn són de Rafael Balaguer i Jessica Lleonart. Estan obtingudes des de Rocafort, al Bages, a les 02:03 del dia 31 d’agost de 2023. És una única foto realitzada amb una càmera Nikon P900, a focal 2000mm, f/6.5, exp 1/500″, ISO 125.
Rafael Balaguer Rosa.
