Supernova a M101.
El gran caçador de supernoves Koichi Itagawa va descobrir aquest nou objecte, designat SN 2023 ixf, el passat divendres 19 de maig, immediatament al sud-oest de la prominent regió HII NGC 5461, a la galàxia M101, a l’Ossa Major. Ambdós objectes contrasten esplèndidament en un dels braços espirals exteriors de la galàxia.
L’explosió va començar amb una magnitud de 14,9, però la supernova ja s’havia disparat fins a la magnitud 13,5 només 11 hores després del descobriment. I continua pujant de brillantor! La nit del diumenge, 21 de maig, havia arribat fins a la magnitud 11,1 i no donava signes d’aturada! I de fet, quan l’he pogut observar el dilluns 22 de maig, gràcies a una treva dels núvols i la benvinguda pluja, ja estava en magnitud 10! Així que la supernova ja està a l’abast d’equips relativament modests. A més, aquests dies M101 està gairebé al zenit, el que facilita la seva observació evitant la contaminació lumínica, humitat… Sovint es comenta que en una explosió de supernova, una única estrella brilla més que tota la galàxia que l’acull, i aquesta oportunitat ens serveix per comprovar-ho.
NGC 5641 presenta un nucli diferenciat i gairebé estel·lar. Un estudi de 2004 amb el telescopi espacial Hubble va revelar que contenia tres cúmuls estel·lars joves i massius similars al colossal bressol estel·lar R136 situat a la nebulosa de la Taràntula al Gran Núvol de Magallanes. I els supergegants candidats a supernova es troben sovint dins de grans cúmuls que uneixen braços espirals galàctics. Tot encaixa.
Els espectres indiquen que SN 2023ixf és una supernova de tipus II: la destrucció catastròfica d’una estrella supergegant envellida. Els sols massius fusionen elements més simples en altres més complicats fins al ferro. Cada pas allibera energia que fa retrocedir la força de la gravetat i estabilitza l’estrella. Però el procés s’atura al ferro. Finalment, es necessiten quantitats enormes d’energia per fusionar el ferro, energia que l’estrella no pot produir. I quan ja no és capaç de resistir l’aixafament de la gravetat, l’estrella s’ensorra de sobte. El material que cau cap a dins rebota sobre el nucli que s’encongeix, creant ones de xoc que reboten cap a l’exterior i destrossen el supergegant en una explosió titànica! Els esdeveniments de tipus II deixen una estrella de neutrons o un forat negre al seu pas.
En l’observació em va cridar l’atenció l’aspecte blavós de la SN. De fet, en les proves d’enfocament, i amb la SN totalment desenfocada, el blau era el color dominant. També, es pot veure en l’espectre que hi ha gran intensitat en la zona blava (a l’esquerra). En el gràfic, l’eix X representa la longitud d’ona en àngstroms, i l’eix Y la intensitat per píxel. Precisament, s’ha descobert que el color de les supernoves durant una fase específica podria ser un indicador per detectar les supernoves més antigues de l’Univers, amb més de 13.000 milions d’anys i relativament baixa quantitat de metalls.
Tot i que encara estem al principi de la fase de descobriment, The Astronomer’s Telegram va publicar una observació que identificava una estrella progenitora potencial: una supergegant vermella d’aproximadament 15 masses solars instal·lada en un disc de pols circumstel·lar.
M101 està donant un bon espectacle. Els més veterans poden recordar la SN 2011fe, l’última supernova brillant vista a M101. Descoberta l’agost de 2011, l’explosió de tipus Ia va assolir una magnitud màxima de 9,9. La 2023ixf la superarà? Segurament sí!
No te la perdis i animat a observar la supernova! M101 es troba a uns 21 milions d’anys llum de distància, la qual cosa la converteix en una de les supernoves més properes visibles en els darrers anys i encara estarà ben visible alguns mesos, tot i que anirà perdent brillantor.
A un nivell més personal, sempre m’ha resultat corprenedor entendre que aquests cataclismes còsmics poden suposar la destrucció completa de planetes i possibles formes de vida. Però també poden esperonar els mecanismes de l’evolució biològica fins i tot a gran distància de la supernova, tot iniciant processos d’extinció d’espècies i/o radiació adaptativa de les espècies sobrevivents. El cicle de la vida es compleix també a escala macro-còsmica.
I com a curiositat, aquí us comparteixo una primera sonificació bàsica de l’espectre obtingut:
GALERIA FOTOGRÀFICA:
Els moments inicials del descobriment d’una supernova brillant són molt emocionants i des d’Astrogirona diverses persones han fotografiat M101 amb el nou objecte.
El dia 23 de maig de 2023, en Jordi Arnella des del Coll de Can Llach, a Romanyà de la Selva, va captar aquest preciós camp galàctic amb M101 i la supernova dominant l’escena:
La mateixa nit del 23 de maig, però des del Pla de Martís, en Nico Costa va fer aquestes interessants fotografies, directament amb el telèfon mòbil per projecció de l’ocular. La supernova és tan brillant que queda perfectament enregistrada:
Per a completar la nit d’observació, en Nico també va observar M82 i M13 i ens comparteix aquestes imatges també fetes amb el mòbil per projecció de l’ocular. Són molt interessants, doncs mostren com amb mitjans senzills es poden obtenir fotografies que ens proporcionaran un gran record!
El dia 26 de maig de 2023 la Montse Ramos i en Jaume Mundó van fotografiar la supernova des de Sant Feliu de Guíxols:
Rafael Balaguer.
El 20 i 21 de maig 2023 el comitè VEGA de l’Associació ha organitzat una sortida que incloïa una visita a la Cité de l’Espace (Toulouse).
Ha estat una visita molt interessant. Molt recomanable per a aquells que estiguin interessats en el que hi ha allà a dalt tant de manera natural com col·locat per l’home.
Exposicions, animacions, planetari, Imax 3D… Un parc per visitar tant amb nens com sense!!!
Visió general de la Cité de l’Espace
Territori marcià. Els Rovers entren en escena
Proves en el fals mòdul d’ingravidesa
La sala VEGA, a la zona d’Astralia
Hem completat la sortida amb una visita a la Cité de Carcassonne. Hem fet fotos, hem sopat allà i hem dormit en un hotel proper.
A l’endemà hem fet una altra visita a la Cité de Carcassonne i hem iniciat el viatge de tornada, amb parada per visitar el castell càtar de Villerouge-Termenès i dinar en el restaurant Medieval “La Rôtisserie”, ón hem menjat receptes medievals vestits d’època.
Això ha estat un fi de festa magnífic per a un cap de setmana rodó!
A Carcassonne
Dinar medieval
Interessats contactar en el grup de Whatsapp ASTROGIRONA
Observació amb telescopis de la Lluna, Saturn, Jupiter i Mart amb alumnes de l’Institut La Miquela de Bescanó.
Els socis inscrits a la sortida passarem la jornada a la Cité de l’Espace, a Toulouse. Després ens desplaçarem a Carcassone, on dormirem, farem una mica de turisme i de germanor.
Divendres 21 d’abril de 2023, AstroGirona va estar present en La Nit de l’Escola que es va celebrar a l’escola ANNEXA amb alumnes de 3r i 4rt curs.
Els alumnes ho van viure amb gran excitació i els components del grup d’AstroGirona que hi van participar van gaudir molt amb els petits.
Es van realitzar tallers d’observació a ull nu, observació amb telescopi, planetari i viatge virtual (xerrada interactiva).
Observació amb telescopi
Viatge virtual
LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA A PALAFRUGELL.
La Vinyet Gelmà i l’Ivan Kapustin, de l’Escola Sant Jordi de Palafrugell, ens comparteixen el seu Treball de Recerca de 4art d’ESO, en el que hem col·laborat. És un projecte excel·lent, especialment pel fabulós treball de camp, captura i processament de les dades obtingudes per obtenir un mapa d’alta resolució de la contaminació lumínica a Palafrugell, i la caracterització espectroscòpica de l’enllumenat del nucli urbà. És un treball digne de cursos més avançats, que pot representar per als alumnes un brillant preàmbul del seu futur Treball de Recerca de Batxillerat. A més, com veureu al final, és un treball premiat!
INTRODUCCIÓ.
Des que la nostra espècie va començar a fer grans progressos, hem contaminat el nostre planeta, deteriorant-lo en el procés. No fa molt que l’ésser humà va començar a malmetre la Terra de forma massiva mitjançant la contaminació. Quan pensem en aquest terme, la contaminació, el primer que omple el nostre pensament és la contaminació atmosfèrica. Estem molt acostumats a sentir-ne parlar a tot arreu: les notícies, els reportatges, els documentals; no obstant això, no n’és l’únic tipus. Existeixen altres tipus de contaminació que passen desapercebuts, a diferència de la contaminació atmosfèrica. Un d’aquests és la contaminació lumínica, i altres exemples en són la contaminació hídrica, l’acústica, la química, la del sòl, la radioactiva, la tèrmica, l’electromagnètica, entre d’altres. El nostre treball es centrarà en la recerca i caracterització de la contaminació lumínica, més concretament, la contaminació lumínica a Palafrugell.
L’objectiu de la nostra investigació és exposar el grau de contaminació lumínica present a Palafrugell. Per tal de descobrir-ho, farem ús d’unes mesures als carrers de Palafrugell recopilades per nosaltres mateixos, cosa que n’augmenta la fiabilitat. Es realitzarà una comparació tant amb el mapa de l’enllumenat de Palafrugell, com amb el mapa mundial de contaminació lumínica, amb la finalitat que la nostra investigació proporcioni informació precisa i actualitzada sobre la situació actual a Palafrugell en relació amb la contaminació lumínica.
El nostre treball està dividit en dos grans apartats:
– El marc teòric, que conté una introducció al tema i totes les definicions i explicacions referents a aquest. Algunes explicacions d’aquest apartat han estat completades amb informació addicional provinent d’extractes de l’entrevista amb el senyor Pere Horts, professor jubilat de filosofia, vocal de la junta directiva de l’associació Cel Fosc i activista de la contaminació lumínica.
– El treball de camp, que conté el nostre estudi, l’explicació de tot el procés d’investigació així com els mitjans utilitzats i el producte final en forma de mapa de la contaminació lumínica.
COMENTARI DELS MAPES I ESPECTRES OBTINGUTS.
El mapa mostra les zones afectades per la contaminació lumínica. En el mapa es crea una estructura radial que evidencia aquesta afirmació. Es pot observar com el centre té un color més potent i més groc, en el cas del mapa principal, deixant clar que el grau de contaminació lumínica és elevat. Passa el mateix a la perifèria, on els colors tornen a ser més intensos i groguencs. Entremig del centre i la perifèria la contaminació lumínica disminueix, ja que els colors són més verdosos i blaus. Per tant, la contaminació lumínica és superior en el centre de Palafrugell i a la perifèria, mentre que les zones que estan entremig dels dos en tenen un grau menor. Aquest comportament té una justificació, i es troba a les lluminàries. Si observem el mapa de l’enllumenat públic proporcionat per l’Ajuntament, podem veure que al centre de Palafrugell hi ha principalment dos tipus de llumeneres, les fluorescents compactes i les d’halogenurs metàl·lics. Coincidentment, aquestes són les que tenen una temperatura de color més alta i unes de les que generen més contaminació lumínica. Això justifica la concentració de contaminació al centre de Palafrugell. Per altra banda, la circumferència de contaminació lumínica a la rodalia conté llumenera LED, representada amb un blau cian al mapa de l’enllumenat. Una vegada més, els LED són una de les fonts de llum més contaminants. En canvi, l’espai entre franges contaminades, de color blau, és la zona del nucli de Palafrugell menys afectada. Com en els anteriors casos, el grau de contaminació concorda amb la llumenera de la zona, en aquest cas, la llumenera de vapor de sodi d’alta pressió. Com ja s’ha explicat a la part teòrica i s’ha demostrat amb l’espectrometria, aquest tipus de làmpades són poc contaminants. En el mapa destaquen alguns punts altament contaminats que es troben fora de l’estructura radial marcada pel tipus de lluminària. Aquests solen ser zones esportives, places, zones amb il·luminació excessiva o zones amb lluminàries contaminants. La carretera C-31, que connecta amb el nucli de Calella, també està altament contaminada. A pesar de no saber exactament quines làmpades conté, podem suposar que són LEDs o fluorescents, les més contaminants.
Els petits nuclis de Llafranc, Calella, Tamariu i Llofriu també pateixen d’un grau considerable de contaminació lumínica al centre. No disposem del mapa d’enllumenat, però també podem veure la part central contaminada de la mateixa manera que a Palafrugell.
El nostre mapa de contaminació lumínica és molt més precís i proporciona més informació que el mapa mundial de la contaminació lumínica. Com es pot observar, el mapa mundial mostra una gran taca de contaminació a Palafrugell, donant a entendre que tot el territori té el mateix grau de contaminació i que no hi ha zones on aquesta sigui baixa. Això, en realitat, no és cert i ha quedat demostrat en el mapa d’elaboració pròpia. La falta de precisió en el mapa mundial es deu a la manca d’intervals en què es divideix el grau de contaminació, ja que només en té set. El grau de contaminació del nostre mapa està dividit en 32 intervals corresponents a 32 tonalitats de color. El fet que el mateix rang contingui més divisions fa que augmenti la precisió.
Els gràfics dels espectres que hem obtingut justifiquen els resultats del mapa de contaminació lumínica de Palafrugell, perquè aquests gràfics proporcionen informació sobre com de contaminants són les làmpades estudiades. Les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió són poc contaminants i són presents a la majoria de l’enllumenat del poble. La part nord-est del mapa de l’enllumenat mostra que hi ha lluminària de vapor de sodi sense lluminàries contaminants. Coincidentment, la tonalitat del mapa de contaminació lumínica s’atenua en aquesta part, mostrant així que les làmpades de vapor de sodi són unes de les menys contaminants. Pel que fa a les làmpades de vapor de mercuri, que l’espectrometria indica que no són molt contaminants, només són utilitzades en un carrer de Palafrugell. Justament en la zona que es troba aquest carrer la contaminació lumínica és més baixa, però no podem confirmar que sigui per l’ús d’aquestes làmpades. En el cas dels LEDs, una de les làmpades més contaminants, ja hem comentat que el seu ús augmenta la contaminació i es pot veure amb facilitat a la rodalia, per exemple. Un dels LEDs pertany a la plaça Europa, al sud-est, i es pot comprovar que aquesta zona té un grau major de contaminació. El cas de làmpades d’halogenurs metàl·lics és especial. Una d’elles pertany al Carrer de la Fanga, al nord-oest, una zona amb un grau menor de contaminació. Gràcies a l’espectrometria es pot veure que aquesta làmpada és poc contaminant. En canvi, l’altra és del Carrer de les Cases Noves, que es troba a prop del centre i està altament contaminat. Es pot veure a l’espectre que és més contaminant que la primera. L’ús de làmpades fluorescents i fluorescents compactes no és abundant, però hi ha un punt al sud-oest on es concentra la llumenera fluorescent compacta. Justament coincideix que el sud-oest del mapa és una zona molt contaminada.
A continuació es presenten les fotografies de cada tipus de làmpades, obtingudes en diferents indrets de Palafrugell, amb la seva corresponent anàlisi espectroscòpica.
CONCLUSIONS.
Per elaborar aquest treball ha estat fonamental, d’una banda la part teòrica del treball, que aporta informació sobre la contaminació lumínica, i per altre banda, la part pràctica del treball en la que hem mesurat la contaminació lumínica present a Palafrugell amb l’objectiu de treure conclusions sobre els efectes de les lluminàries en la contaminació lumínica. S’ha explicat què és, els seus efectes negatius sobre els éssers vius, la seva evolució i les mesures de prevenció per minimitzar-la. També hem aprofundit en els seus efectes econòmics relacionats amb les làmpades. Gràcies al treball de camp, hem representat les mesures en un mapa amb una precisió de fins a 32 tonalitats de colors, en contrast amb el mapa mundial de contaminació lumínica, que només en conté 7.
La primera conclusió que extraiem del treball és que la contaminació lumínica és un greu problema pels éssers vius. En el cas de les persones, exposar-se a llum artificial pot provocar des de problemes lleus, com l’insomni, fins a malalties greus, com el càncer. Els animals també pateixen desajustos a causa de la contaminació lumínica i a vegades es veuen forçats a canviar el comportament habitual que els permet sobreviure, ja que la capacitat de distingir el dia i la nit del seu rellotge biològic es veu alterada. La disminució de les pol·linitzacions i l’increment de les depredacions nocturnes podrien ser alguns exemples d’alteracions en els animals provocades per la contaminació lumínica. Les espècies vegetals també pateixen els efectes de la contaminació lumínica. Una de les alteracions que pateixen és en el cicle de floració, fent que perdin les fulles massa tard i que les gelades les afectin amb més intensitat.
La següent conclusió és que la contaminació lumínica és un tipus de contaminació que ha sorgit a causa del desenvolupament econòmic i el progrés com a societat. L’aparició de la contaminació lumínica a la Terra va lligada directament amb l’activitat econòmica i el progrés tecnològic de l’home. El naixement de la contaminació lumínica va tenir lloc el dia que va sorgir la necessitat d’il·luminar espais i carrers perquè la població pogués desplaçar-se i continuar treballant a l’interior de les indústries, naixent així l’enllumenat públic. A partir d’aquí el fenomen no ha fet més que empitjorar, ja sigui per la inconsciència de la població o per la creació de làmpades que afavoreixen més la contaminació lumínica, com els LEDs.
La tercera conclusió és que la situació actual de la contaminació lumínica no és sostenible i l’actuació per frenar el problema ha d’ocórrer el més aviat possible. A diferència del passat, ara coneixem els efectes de la contaminació lumínica i, per tant, hauríem de fer un ús adequat i responsable de l’enllumenat, utilitzant les làmpades menys contaminants. Espanya va ser un dels primers llocs on va aparèixer l’activisme en contra de la contaminació lumínica. El senyor Horts ens ha explicat com Cel Fosc ha contribuït al llarg del temps en la lluita contra la contaminació lumínica. Per realitzar la difícil tasca de minimitzar l’impacte, han contribuït en l’aprovació d’una llei de contaminació lumínica, han intentat conscienciar la població de la gravetat del problema i han fet tot el possible per a ser escoltats. Actualment encara són actius i segueixen intentant minimitzar la contaminació lumínica.
Dels resultats dels mapes creats en el treball de camp també extraiem una conclusió. Com que hem creat un mapa amb molta més precisió que el mapa mundial, observem que a Palafrugell la contaminació lumínica no afecta d’una manera homogènia per tot el territori. Hi ha lluminàries més contaminants que d’altres. Les làmpades d’halogenurs metàl·lics (HM) i les fluorescents compactes (FLC), que es concentren al centre de Palafrugell, són responsables de marcar aquesta zona en el mapa com a una zona amb un alt índex de contaminació. L’índex de contaminació de les zones perifèriques també és alt i coincideix amb les zones on s’utilitzen lluminàries LED, que justament tenen una gran capacitat contaminant. Deixant de banda el centre i la perifèria, les zones que tenen uns valors més alts de contaminació lumínica són les zones esportives, la carretera C-31, que comunica el nucli de Palafrugell amb el de Calella, i alguns edificis excessivament il·luminats. A partir de tota la informació que proporciona el mapa es pot proposar una sèrie de mesures a aplicar per minimitzar la contaminació lumínica i a quins llocs és més urgent aplicar-les. Gràcies a les mesures de l’espectometria hem demostrat que com més intensitat té la bombeta, segons els gràfics de l’espectrometria, més contamina la zona on s’utilitza. Contràriament, com menys intensitat surt reflectida en el gràfic, menys contaminació lumínica hi ha a les zones del mapa on s’utilitzen. Per tant, els resultats de l’espectrometria de les làmpades quadren amb les tonalitats de color del mapa que representen la contaminació lumínica. Amb això hem confirmat que el tipus de lluminària té una relació directa amb la contaminació lumínica.
La conclusió final és que gràcies al treball de camp hem pogut constatar la hipòtesi inicial. El nostre objectiu era exposar el grau de contaminació lumínica present a Palafrugell i analitzar-lo, i ha estat aconseguit. La contaminació lumínica a Palafrugell no és extremadament elevada, però, a pesar que gaudeix de zones no contaminades, hi ha espais on no és tan baixa com podria ser. Per reduir-la al nivell ideal, caldria fer ús de les mesures preventives mencionades al treball i promoure reformes a l’enllumenat actual de Palafrugell. El resultat seria un poble que, si fos representat en el mateix mapa que ha estat elaborat, estaria cobert per un color blau verdós sense cap pertorbació de color groc. En altres paraules, seria un poble on la contaminació lumínica no seria una amenaça.
Aquí podeu descarregar el treball complet “La contaminació lumínica a Palafrugell”. També el podeu consultar, amb els altres projectes que hem dut a terme, a l’Àrea de Recerca d’Astrogirona.
PREMIS MESTRE SAGRERA DE PALAFRUGELL, 21-04-2023.
El dia 21 d’abril de 2023 es va dur a terme el lliurament de la 38a edició del Premi Escolar Josep Sagrera i Corominas a Palafrugell. El concurs, organitzat per l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell, busca que els alumnes de 6è de Primària, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat duguin a terme un treball de recerca sobre un tema o personatge relacionat amb la vila.
Aquest any s’han presentat 23 treballs finalistes de 6è de Primària, 16 de 4t d’ESO i 4 de 2n de Batxillerat dels centres educatius de Palafrugell. Els noms dels guanyadors han estat publicats en una nova pàgina web creada expressament per a això: premismestresagrera.cat. En aquest web també es poden consultar tots els treballs participants en totes les edicions del premi.
El treball “La contaminació lumínica a Palafrugell” ha estat guardonat amb el Primer Premi de 4art d’ESO, dotat amb 400 euros.
L’any 1984 l’Ajuntament de Palafrugell crea els Premis escolars Josep Sagrera i Corominas, popularment Mestre Sagrera, amb l’objectiu d’impulsar la recerca local entre els estudiants dels centres escolars de Palafrugell. L’alumnat de 6è, 4t d’ESO, 2n de batxillerat i cicles formatius haurà d’elaborar un treball de recerca relacionat amb el municipi, i en el cas dels alumnes de batxillerat es podrà ampliar l’abast del tema a tota la comarca. D’entre aquests treballs s’escolliran els premis per a cada nivell de cada centre.
L’origen d’aquests premis es troba en Florenci Gorgoll, advocat barceloní de pare palafrugellenc i mare sevillana, que va decidir passar els seus últims dies a Palafrugell i deixar part dels seus béns en herència a l’Ajuntament de la vila. Amb aquests diners, es va decidir iniciar aquest concurs escolar que portaria el nom d’un dels personatges il·lustres del poble: el mestre i polític Josep Sagrera i Corominas.
Vinyet Gelmà, Ivan Kapustin, Rafael Balaguer.
El proper dimecres, 26 d’abril de 2023 l’observatori de Can Roig romandrà tancat per treballs de manteniment.
Disculpeu les molèsties.
